“Que les homilies no durin més de 8 o 10 minuts”

Aquest va ser el consell que donà el papa als participants en el congrés, ‘Viure amb plenitud l’acció litúrgica’, que organitzà el Pontifici Institut Litúrgic, pertanyent a l’Ateneu Sant Anselm de Roma, dels benedictins.

El Papa va demanar als responsables diocesans de les celebracions litúrgiques, que aconsellin als capellans que es preparin bé les homilies i que no durin més de 8 o 10 minuts, ja que “les homilies, en general, són un desastre”.

Entre les ponències d’aquest curs, organitzat pel Pontifici Institut Litúrgic, el president del qual és Jordi Agustí Piqué, monjo de Montserrat, cal destacar les següents: La reforma conciliar i la seva repercussió en l’aplicació i la seva concreció en les celebracions litúrgiques; La iniciació cristiana a la catedral; La Dedicació de l’Església i de l’altar, i també, La catedral com a exemple i estímul per a la celebració de la Litúrgia de les Hores.

Cal recordar que la litúrgia és sempre la celebració comunitària de la fe del Poble de Déu, i per això l’homilia, com va dir el papa, “no és una conferència”, com acostumen a fer molts bisbes i mossens, amb una durada excessiva, de 20 minuts o més, sinó que “és un sacramental”. I és que sovint a les homilies, molts capellans, en prendre el micròfon, es creuen els reis del mambo i sense soltar-lo, pensen que tenen el dret d’abusar de la paciència dels feligresos. Els capellans (i també els bisbes), haurien de recordar, que el centre de la celebració eucarística no és el mossèn sinó la Paraula de Déu i la pregària eucarística i que precisament l’homilia tot i ser recomanable (i no per a lluïment del capellà), és la part menys important de l’Eucaristia.

Un bon amic, amb bon humor, em deia que una homilia de 5 a 8 minuts, mou el cor dels fidels; però una homilia de més de 10 minuts, mou el cul dels qui, asseguts, l’estan escoltant, ja que no saben com aguantar un sermó que s’allarga i s’allarga i que no s’acaba mai, com un avió que, enlairat, va donant voltes i més voltes sense aterrar mai.

No és la primera vegada que el papa dóna aquest consell als mossens (i als bisbes), sobre les homilies. El setembre de 2021, en el seu viatge a Eslovàquia, Francesc, adreçant-se al clergat eslovac, deia que “amb una homilia de més de 10 minuts la gent perd la concentració”. I amb bon humor, el papa deia també: “Pensem en els fidels que han d’escoltar homilies de 40 o 50 minuts sobre arguments que no els diuen res i que no entenen”.

Sé d’un bisbe que cada dia a les 8 del matí feia la missa, amb una homilia de 5 minuts. Així la gent que hi anava podia arribar amb temps al treball.

Tots els qui fem homilies, hauríem d’aprendre del papa Francesc per la concisió i la senzillesa de les seves homilies, perquè són curtes, tracten temes d’actualitat i perquè s’entén tot el que el papa diu.

Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, autor del llibre, 50 homilies i el seu context, que convido a llegir escrivia fa uns anys al Full Diocesà de Barcelona, que l’homilia “ha de tindre les mateixes característiques que té la minifaldilla: 1r, ser ajustada, 2n, ser curta i 3r, que ensenyi quelcom”.

Tant de bo els mossens fem cas del que ens diu el papa i del que escrivia Bernabé Dalmau, per així, sense avorrir els fidels ni abusar de la seva paciència, comentem l’Evangeli amb homilies curtes, ajustades i que ensenyin quelcom.