Escolto parlar de vida

“Escolto parlar de “vida” i “no mataràs”, als qui ahir defensaven la pena de mort o la guerra justa i justificaven la tortura o els vols de la mort”

Aquest és el títol de l’article (Religión Digital, 29 de desembre de 2020) de l’argentí Eduardo de la Serna, un mossèn que forma part del grup de preveres en opció pels pobres.

Aquest capellà argentí dona la seva visió sobre la defensa de la vida, en el debat sobre l’avortament que aquests dies té lloc a l’Argentina. I per això aquest mossèn diu que “hi ha discursos que em resulten agressius i violents”.

Amb tota la raó del món, Eduardo de la Serna s’escandalitza quan sent “parlar de “vida” i de “no mataràs”, als qui defensaven la pena de mort, la guerra justa o justificar la tortura, els vols de la mort”. Amb valentia, Eduardo de la Serna denuncia la hipocresia dels qui ara a l’Argentina (però no només en aquell país llatinoamericà), defensen la vida, però no “cridaven davant la crema de bruixes o justificaven la Inquisició o les creuades, la mort d’heretges o el desmembrament d’indígenes rebels”. En aquell moment “no van dir res”, afirma Eduardo de la Serna, que afegeix que “l’avortament em produeix rebuig”, ja que “no és cap meravella”.

També a l’estat espanyol, últimament, hi ha hagut un tens debat sobre l’eutanàsia. Fa uns dies, en la sessió al Congrés de Diputats es van enfrontar dues postures: els partidaris de regularitzar l’eutanàsia i els contraris a fer-ho.

El que em produeix una certa basarda és la hipocresia dels qui, per combatre la llei de l’eutanàsia, han invocat la defensa de la vida, quan un d’aquests partits, el PP (perquè l’altre, Vox, era a dins del PP), durant la invasió d’Iraq, el 2003 va promoure i impulsar l’acció bèl·lica en aquest país.

I és que el Sr. Aznar, cal no oblidar-ho formà part del “trio de les Açores”, i per això participà activament en les maniobres polítiques que impulsaren l’acció militar a l’Iraq, malgrat la falta de proves de l’existència d’armes de destrucció massiva. El partit del Sr. Aznar, que ara es proclama defensor de la vida i contrari a regularitzar l’eutanàsia, va apostar per la guerra, legitimant la invasió d’Iraq. ¿En aquell moment el PP va defensar la vida, com pretén fer-ho ara oposant-se a l’eutanàsia?

L’altre partit que s’ha posicionat contra la llei que regula l’eutanàsia, presenta entre les seues 100 mesures urgents, la “deportació dels immigrants il·legals als seus països d’origen” (nº 14) i “l’eliminació de l’accés gratuït a la sanitat per als immigrants il·legals” (nº 58), mentre fa una “defensa de la vida des de la concepció fins a la mort natural” (nº 75). ¿El tracte vexatori i xenòfob d’aquest partit està en la línia de la defensa de la vida?

Per altra part, als diputats del PP, contraris a l’eutanàsia perquè defensen la vida, haurien de recordar la tragèdia del Tarajal. Va ser el 6 de febrer de 2014, en temps del president del govern Mariano Rajoy, quan els immigrants subsaharians que arribaren nedant a la costa espanyola, van ser atacats per un operatiu de 56 agents de la Guàrdia Civil, que els van disparar 145 pilotes de goma. 15 d’aquells immigrants van morir ofegats mentre intentaven eludir l’acció de la Guàrdia Civil. I ara la Justícia ha arxivat la causa contra els guàrdia civils del cas Tarajal. ¿No s’havia de defensar la vida d’aquests immigrants? I el PP va condemnar aquesta tragèdia? I el Sr. Jorge Fernández Díaz, ministre de l’Interior en aquell moment (tant catòlic) ¿va defensar el dret a la vida d’aquelles persones?

Per això, utilitzant el títol de l’article de mossèn Eduardo de la Serna, també em sembla una hipocresia escoltar els qui parlen de “vida” i “no mataràs” i ahir declaraven la guerra a Iraq o persegueixen els immigrants.