“És inhumà el tracte que es dona als immigrants”

Amb la valentia dels profetes, sense mirar cap a un altre costat ni amagar-se davant situacions delicades o fins i tot “polítiques”, el P. Rafel Barruè, abat del monestir de Santa Maria de Poblet, ha denunciat aquells que criminalitzen les persones que arriben a les costes d’Europa buscant una vida digna, ja que son tractats com a “delinqüents”. 

En una entrevista a la Agència Catalana de Notícies, l’abat Barruè (nascut a Vila-real, el 1966), ha afirmat que és “inhumà” el tracte que es dona als immigrants i per això, amb audàcia profètica, ha denunciat les polítiques d’internament de migrants: “Venen a jugar-se la vida, a viure o a morir”, ja que molts d’ells no arriben vius a les costes d’Europa. I quan hòmens dones i xiquets arriben en pasteres a les platges (no per fer  turisme, evidentment), es troben amb una realitat adversa i hostil i no gens evangèlica. Per això l’abat Barruè ha afirmat que “no pot ser que tanques els immigrants com si foren presos o hagueren fet un mal”, afirmant també, que “es inhumà que una persona que arriba en pastera, mig ofegada, la tanques en un camp de concentració com si fora un delinqüent”. Per això l’abat vila-realenc, ha demanat que la societat es pose en la “pell” dels migrants que arriben a Europa, molts d’ells morint al “Mare Mortum”, fugint de la fam i de la guerra. El problema, com ha dit  l’abat Rafel, “és que Europa no ajuda eixos països; els han furtat totes les matèries primes i quan s’han acabat, els han deixat”.

En relació a aquestes declaracions de l’abat de Poblet, és important recordar hui les paraules del papa Joan Pau II, quan el 1992, en el seu viatge a la República Dominicana, amb motiu del Vè Centenari del “Descubrimiento” d’América, i en una trobada amb indígenes, els digué: “¿Com podria oblidar en aquest Vè Centenari els grans sofriments afligits als pobladors d’aquest continent durant l’època de la conquesta i la colonització?”.

I el papa Benet XVI, el 2007, va dir també: “Certament, el record d’un passat gloriós no pot ignorar les ombres que acompanyaren l’obra d’evangelització del Continent Llatinoamericà. No és possible oblidar els sofriments i les injustícies que infligiren els colonitzadors a les poblacions indígenes, sovint, trepitjades en els seus drets humans fonamentals”.

Però encara va ser molt més explícit (i valent) el papa Francesc, quan essent arquebisbe de Buenos Aires assenyalà “els abusos dels espanyols, perquè evidentment vingueren a fer negoci en aquestes terres i a emportar-se’n l’or”. Uns anys després, el papa Francesc, concretament el 10 de juliol de 2015, en el seu viatge a Bolívia, demanà “humilment perdó, no només per les ofenses de la pròpia Església, sinó pels crims contra els pobles originaris durant la l’anomenada conquesta d’Amèrica”. 

És important recordar que ja el 1988, el document, “L’Església enfront del racisme”, de la Comissió Pontifícia, Justícia i Pau, deia: “El primer gran corrent de colonització europea, es va vore acompanyada, de fet, per la destrucció massiva de les civilitzacions precolombines i per la subjecció brutal dels seus habitants” (Gustavo Gutiérrez, del llibre, “En busca de los pobres de Jesucristo”, pàgina 19). 

Per tot això, l’abat Barruè afirmava que després d’aprofitar-nos dels recursos naturals dels països del Tercer Món, ara maltractem els qui arriben a Europa, degut a l’empobriment de les seues terres, que els conqueridors, d’ahir i de hui, han fet.

En aquesta interessant entrevista a l’Agència Catalana de Notícies, el P. Rafel Barruè va dir també que preveu un futur “molt negre” per a Europa, degut a l’increment dels partits d’extrema-dreta en el vell continent i també a escala mundial. L’abat valencià de Poblet, elegit per la seua comunitat ara fa un any, recorda que en aquests moments vivim una situació semblant a la d’ara fa cent anys, quan Musolini arribà al poder a Itàlia: “Com pot ser això?”, es preguntava (i ens preguntem), l’abat Rafel Barruè, que per això mateix preveu un futur “molt negre” per a Europa. I és que el P. Rafel Barruè, com molts de nosaltres, no acaba d’entendre la causa “de l’increment” dels moviments reaccionaris i ultres. En aquesta interessant entrevista, l’abat de Poblet denunciava la fal·làcia i la idea falsa, encara que àmpliament difosa per l’extrema-dreta, de que “no hi ha treball perquè hi ha immigrants”. 

Per altra part, l’abat Barruè afirmava que “no hi ha cap partit polític que tinga valors autènticament cristians”, encara que l’Església s’ha “d’entendre” amb tots els partits, en un paper de mediació. Però, una vegada més, amb valentia, l’abat Barruè afirmava que l’Església “no s’ha d’ajuntar amb els partits d’extrema-dreta”.

L’abat de Poblet lamentava en aquesta entrevista, que els ultraconservadors, amb un atreviment vergonyós, s’hagin atrevit a difamar el papa Francesc. Fins i tot un periodista d’una emissora ultra (i que abans havia estat la més famosa “estrella” de la COPE), ha qualificat el papa Francesc com a representant d’eixa “generació criminal de l’extrema-dreta montonera peronista”. El dia que va morir el papa Bergoglio, aquest periodista va tindre el desvergonyiment de dir que “aquest papa, que per fi ens ha deixat, perquè no ens ha deixat en pau, era un papa que odiava Espanya profundament, que l’odiava”. Per afegir encara, amb un gran desvergonyiment i mala educació: “Si aquest subjecte arribà a papa”, és perquè “el colom, repeteixo, l’Esperit Sant, se equivocà”. 

Per altra, part i gràcies a la primavera que ens va portar del papa Bergoglio, el P. Rafel Barruè afirmava en aquesta entrevista, que l’Església es troba en una etapa “d’obertura de pensament i de diàleg”. Per això el P. Rafel Barruè afirmava que els cardenals Cobo i Omella, de “conservadors no en tenen res”. Però al mateix temps, l’abat valencià lamentava que també hi ha bisbes que “es pensen que no toquen terra”, que estan com “flotant”. Són eixos bisbes que (a diferència del que feia el papa Francesc), “t’estan escoltant com si no t’estigueren escoltant”. 

Actualment, la comunitat monàstica de Poblet, compta amb 17 monjos i encara que en 25 anys el seu nombre s’ha reduït a la meitat, és un monestir viu, ple d’esperança, que amb el lema “ora et labora”, fan d’aquest cenobi, situat a la comarca de la Conca de Barberà, un lloc de pau i d’acolliment fratern.

L’abat Barruè, un monjo artista (que pinta uns quadres bellíssims), amb el seu testimoniatge ens mostra que els monjos som solitaris, sí, però alhora també som solidaris amb els problemes del nostre món. I com Jesús de Natzaret, l’abat Barruè es “mulla” en relació als problemes de la nostra societat. No es manté “neutral”. I és que els monjos de Poblet, i l’abat Barruè especialment, és un bon exemple d’això, ja que els monjos no vivim tancats en nosaltres mateixos, sinó que vivim compromesos amb la gent, compartint els goigs i les esperances, les penes i el sofriment del nostre món. Els monjos vivim en un monestir, però som sensibles als problemes i al dolor de la nostra societat. Perquè un monjo tancat en ell mateix, indiferent al que passa al seu voltant, és un monjo sense vida. Sense futur. 

La pregària i el treball dels monjos al monestir, no ens tanca els ulls a la realitat que viuen els nostres germans, creients i no creients, sinó que la pregària i el treball al monestir, ens obri nous horitzons, cosa que ens permet viure atents (i no indiferents), al moment que vivim i en comunió amb el nostre món. 

L’abat Barruè (llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València), com un profeta del segle XXI, afronta i comparteix els reptes i les dificultats de la nostra societat, sense mirar cap a un altre costat. Sense amagar-se davant els problemes del nostre món. Els monjos del monestir de Poblet no viuen tancats en ells mateixos, en un món a part, sinó que viuen oberts a la realitat que comparteixen amb la gent i per això mateix saben defendre els Drets Humans, denunciant el tracte que reben les persones més vulnerables de la nostra societat i alertant els ciutadans del perill que suposa l’augment de l’extrema-dreta.

Trobe que és molt inhumana i molt poc cristiana la política migratòria del Govern Valencià. Només cal que recordem les paraules de la vicepresidenta del Consell i consellera de Serveis Socials i Igualtat, Susana Camarero, que pressionada per VOX, ha dit que la Generalitat del País Valencià votarà en contra de la proposta de govern del senyor Pedro Sánchez, d’acollir menors no acompanyats (Levante, 4 de maig de 2025). Aquesta mateixa consellera i el president Mazon i tot el seu govern, no han tingut cap vergonya en anar a la missa d’Infants el dia de la Mare de Déu dels Desemparats, el diumenge 11 de maig passat. Quan la Mare de Déu és Mare dels Desemparats (dels desemparats que la senyora Camarero menysprea), aquest govern tan inhumà i tan insensible al sofriment, hi anà com si res a la missa d’Infants. I fins i tot la senyora Camarero va dir en unes declaracions a la televisió valenciana, que lloava “la solidaridad” (la del govern valencià?) i que “hoy las víctimes han estado con nosotros”. Encara que ben certament, el Govern Valencià no ha estat mai al costat de les víctimes de la Dana ni dels menors no acompanyats.

M’hauria agradat que l’arquebisbe de València, Enric Benavent hagués denunciat la hipocresia d’aquest govern que diu que venera la Mare de Déu dels Desemparats, però deixa totalment desemparats i indefensos els menors no acompanyats. L’arquebisbe Enric ha perdut l’oportunitat per denunciar la vergonyosa política migratòria del Govern Valencià, que oblida els desemparats. De ben segur que una homilia del bisbe Pere Casaldàliga o de l’arquebisbe Òscar Romero, hauria estat diferent (molt diferent) a la de l’arquebisbe Enric, que tenint al davant els responsables de la pèssima gestió de la Dana, haurien denunciat l’abandonament del poble per part d’aquells que l’haurien pogut protegir. Perquè com ha dit la jutgessa de la Dana, “els danys materials no es podien evitar, però les morts de 228 valencians, sí”.

Per cert que a la missa d’Infants, el Credo i la pregària Eucarística no es van fer en valencià. ¿Serà perquè en valencià, la professió de fe i la transsubstanciació no són vàlides? Quin menyspreu a la llengua dels valencians en el dia de la patrona del País Valencià. ¿Algú s’imagina que a Montserrat, el Credo i la pregària Eucarística no es fessin en català?

El Govern Valencià, tan insensible als qui han patit els efectes de la Dana i als menors no acompanyats, hauria de fer cas de les paraules del vila-realenc i abat de Poblet, quan denuncia el tracte tan inhumà que reben els immigrants. I el PP i VOX són uns experts en maltractar les perdones més vulnerables.  

Les muralles de Poblet no separen els monjos de la nostra realitat, sinó que, sensibles a la situació del nostre món, aquelles muralles son permeables a la nostra societat, i per això els monjos, tot esdevenint testimonis d’esperança i de comunió, estan units a cada persona que sofreix i que plora.