Aquest diumenge vinent, 31 d’agost, farà 75 anys de la mort del doctor Pere Tarrés i Claret, nascut a Manresa el 30 de maig de 1905.
Amb només 45 anys de vida, Pere Tarrés exercí una intensa activitat professional com a metge i un intens apostolat com a mossèn. La vida del doctor Tarrés té tres dimensions importants: l’exercici de la medicina, l’acompanyament i la formació de joves cristians i el ministeri presbiteral.
Fill d’un obrer, Pere Tarrés, va viure a Manresa en un pis sobre una fàbrica tèxtil, a la carretera de Vic, 193. Tenia dues germanes que van ser religioses. Gràcies a una beca, va poder estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, essent, segons els seus companys i professors, un estudiant brillant.
Va ser el 1927, quan encara no havia acabat la carrera, que Pere Tarrés s’estrenà com a metge suplent a Avinyó i posteriorment, a Monistrol de Calders. Del 1926 al 1939, el doctor Tarrés va exercir la medicina, tot establint una bona relació i una bona connexió entre el cos i l’esperit, valorant les persones i tractant-les amb una gran humanitat, com el bon samarità de la paràbola de l’Evangeli de Sant Lluc. Atenent sol·lícitament els malalts, el doctor deixava, com d’amagat, diners a sota del coixí d’aquelles persones que visitava i que vivien precàriament.
Del 1928 al 1936 va ser un dels dirigents de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, per formar responsables entre els militants cristians, essent l’ànima d’aquesta organització. Apòstol laic, donava testimoniatge de la fe entre els joves i per aquest servei a favor de la joventut cristiana, va ser perseguit i s’hagué d’amagar un any.
La pregària va ser l’oxigen de la seva vida i les seves paraules (on hi trobem els ideals de la Federació de Joves Cristians de Catalunya), no deixaven indiferent a ningú. Uns ideals que Pere Tarrés va saber encomanar als joves militants cristians.
El doctor Tarrés va tenir una relació molt estreta amb Montserrat. Va ser l’abat Marcet que, el juliol de 1936, demanà a Tarrés (que estava fent exercicis espirituals a Montserrat), que anés a Barcelona, amb el novici (i també metge), Joan Parellada, a demanar ajuda per salvar Montserrat, quan ja es veien fumejar les esglésies d’Olesa, Esparreguera o Manresa.
El 1938 Tarrés va ser mobilitzat com a metge a l’exèrcit republicà, atenent amb gran professionalitat i gran humanitat els ferits de la batalla de l’Ebre. En el seu “Diari de guerra” trobem l’exemple i el testimoniatge d’un autèntic cristià.
El 29 de setembre de 1939 Tarrés entrà al Seminari de Barcelona i el 30 de maig de 1942 va ser ordenat prevere, essent destinat a Sant Esteve Sesrovires, on hi treballà per tal de revifar l’Acció Catòlica. El 1943 va ser enviat a Salamanca a fer la llicenciatura en Teologia.
Mossèn Tarrés, que va ser consiliari dels Antics Escolans de Montserrat, el 1947, amb el doctor Manresa, fundà la Clínica Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè, que atenia gent sense recursos.
Va ser a principis del 1950, quan al doctor Tarrés se li va diagnosticar un càncer incurable. I el 31 d’agost d’ara fa 75 anys, moria en la pobresa evangèlica que ell va predicar i va viure tota la vida. Les seues restes es troben a l’església de Sant Vicenç de Sarrià.
Potser seria bo que l’ajuntament de Manresa nomenés Pere Tarrés Fill Predilecte de la ciutat, ja que com va dir el papa Joan Pau II en la beatificació d’aquest il·lustre manresà, “la seva figura, com a home, metge i prevere, és un exemple lluminós per als cristians del nostre temps”.
Temàtica
Grups
