Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Aquestes van ser les paraules pronuncià l’arquebisbe de València, Antonio Cañizares en l’homilia de la missa que va presidir fa sis anys. I uns dies abans, en la seva carta setmanal, en vigílies de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015, el cardenal Cañizares deia que no hi havia “justificación moral alguna para la secesión”, possiblement perquè preveia que guanyarien les llistes independentistes.

Segons el cardenal valencià, com que “la unidad de España pertenece al orden moral”, els indults als presos independentistes “abren la puerta a la destrucción de la unidad de España”, com va dir també l’arquebisbe de València.

Amb aquest rerefons, no m’ha estranyat gens que la unitat d’Espanya i la llengua espanyola, hagi estat el nucli de la tercera i última jornada que, organitzada per la Universidad Católica de València i la Universidad CEU-Cardenal Herrera, va tindre lloc fa uns dies al Palau de la Colomina de la capital del País Valencià.

El web de l’“Arzobispado de Valencia” (únicament en castellà) informava d’aquesta jornada, que formava part dels Cursos de Verano 2021 i que portava com a títol: “El Español como lengua dentro y fuera de España: Amenazas y Fortalezas”.

En aquesta jornada s’afirmà que “tenemos que tomar conciencia  de la gravedad del momento histórico que vivimos en España, ahora que vemos tantos ataques a la unidad de España, a su integridad”. Per això aquest curs es proposava com a tema fonamental “abordar cuestiones que nos unen, como la lengua española”.

Tenint en compte que les dues Universitats estan al País Valencià i que fins i tot la Universidad Católica diu que és de València, no hauria estat malament que tractaren també sobre la llengua dels valencians i les seves amenaces, que mira per on, vénen de l’Església Valenciana.

Però els cursos d’estiu, organitzats per aquestes dues Universitats, continuà uns dies després, concretament del 19 al 21, amb un títol del tot revelador: “La Monarquía Española: Tradición y Futuro”.

Després d’haver fet (i aprovat) les assignatures de Filosofia i de Teologia, he trobat estrany que si “Dios quiere la unidad de España”, com defensava el cardenal Cañizares, cap dels professors que vaig tenir no tractés mai aquesta afirmació de l’arquebisbe de València. Ni en Eclesiologia, ni en Sagraments, ni en Dret Canònic, ni en Teologia Bíblica de l’Antic i del Nou Testament, ni tampoc en Pentateuc, ni en Moral Especial i Fonamental. Els professors de Misteri de Déu, Cristologia, Metafísica i Lògica que vaig tindre, tampoc no em van parlar mai del desig de Déu sobre la unitat d’Espanya. I malgrat tot, el cardenal valencià ha demanat diverses vegades que preguem per la unitat d’Espanya. I quan l’Evangeli de Sant Joan posa en boca de Jesús: “que tots siguin u, com vós Pare, sou en mi i jo en vós, que ells també siguin u, com nosaltres com u” (Jo 17:21), no crec que el Mestre es referís a la unitat d’Espanya.

Però ¿què passaria si els bisbes de Catalunya diguessin que “Déu vol la independència de Catalunya”? De seguida els cauria a sobre tota mena de desqualificacions.

Però el que trobo molt estrany és que si Déu vol la unitat d’Espanya, ¿com és que aquesta voluntat de Déu no es manifesta clarament a la Bíblia? Per això, potser estaria bé que juntament amb la creació d’Adam i Eva, en una nova redacció de la Bíblia, es posés que Déu, amb Adam i Eva, va crear també la unitat d’Espanya i que els primers pares ja parlaven espanyol.

Les declaracions del cardenal Cañizares del “designi” de Déu sobre la unitat d’Espanya, em recorda el debat, el 2008, entre flamencs i valons sobre la unitat de Bèlgica o la possibilitat d’independència que propugnava alguna formació política. Els partidaris de la unió van reclamar als bisbes belgues un recolzament públic a les seves tesis. Però el cardenal Danneels els digué: “La separació entre l’Església i l’Estat ha de ser respectada. Els bisbes no han de prendre posició a favor d’uns i en contra d’altres. Els bisbes pregarem perquè els polítics puguin decidir què és millor per a Bèlgica. Però no recolzarem cap opció” (Vida Nueva, nº 2589, pàgina 7).

Però l’opinió del cardenal Cañizares no coincideix amb la dels bisbes belgues.