Un Déu d’oportunitats, no de rebaixes

Aquesta Quaresma que estem vivint, en el camí que anem fent cap a la Pasqua, ens mostra que el Déu de Jesús és un Déu d’oportunitats, però no de rebaixes.

Un any més, la Quaresma és l’oportunitat que Déu ens dona per fer el camí de retorn a ell. Per girar-nos de nou cap a ell, que en la seva sol·licitud ens estima i ens espera sempre. Més encara, és ell mateix que surt al nostre encontre per abraçar-nos i acollir-nos, com un pare abraça i acull el seu fill. I per això Déu ens dona una oportunitat i una altra, com els pares o els mestres donen als seus fills o als seus alumnes, tantes oportunitats com fan falta. I és que Déu, com ho han de ser els pares o els mestres, és exigent, tot i que no intransigent. I és exigent perquè ens estima i vol que donem el màxim que puguem donar.

Però el nostre Déu no és el Déu de les rebaixes. Déu no fa rebaixes, perquè si ho fes (com si les fessin els pares o els mestres) ens estaria fent un frau. Estaria fent trampa. Com l’atleta que s’entrena per fer el salt de perxa. El primer dia no aconsegueix saltar el llistó i per això ho ha d’intentar una i una altra vegada. Però sense fer trampes. Sense rebaixes. Sense baixar l’alçada del pal que ha de saltar.

La Quaresma és una oportunitat per canviar el cor. O millor encara: perquè Déu canviï el nostre cor i ens en doni un de nou, per viure així d’una manera diferents de com vivíem fins ara. La Quaresma ens ha de fer viure, com els qui han rebut un transplantament de cor, que amb un cor nou, viuen una vida nova.

En una societat “líquida”, que menysprea l’esforç i el sacrifici i que ho relativitza tot, l’oportunitat que ens dona Déu cada Quaresma demana aprofitar-la i acollir-la, per fer possible una vida més fraterna, més humana, sense violències, sense egoismes, en harmonia amb els altres i amb la creació. I malgrat que les oportunitats requereixen fer un camí a vegades difícil, cal anar endavant i no fer-se mai enrere, ni donar-nos mai per vençuts. Perquè com deia el poeta Joan Margarit, “les coses que no t’han costat esforç, no tenen valor”.

El nostre camí quaresmal ens demana saber aprofitar les oportunitats que Déu ens ofereix. I també saber donar-les als altres. Sense rebaixes, perquè quan fem rebaixes, deixem de ser el que érem.

Em va agradar l’article, “¿La gente cambia? Dale a Dios la oportunidad”, de Toño Casado (Religión Digital, 21 de febrer de 2020). La Quaresma és això: donar-li a Déu l’oportunitat i alhora acollir les oportunitats que Déu ens dona per canviar de vida. I és que malgrat que són tan freqüents les expressions: no canviarà mai, és inútil, o també, no hi ha res a fer, tothom pot canviar. L’abat Cassià deia amb freqüència: “No podem donar ningú per perdut definitivament”, pel fet que, malgrat que sembli impossible, les persones poden canviar.

L’home va arribar a la lluna el 1969 i recentment ha enviat la sonda Perseverance a Mart. Però desgraciadament no acabem d’arribar al cor de Déu, ni al propi cor, pel fet que vivim distrets i ocupats en coses secundàries i anecdòtiques, sense descobrir allò que és realment important en la nostra vida: acollir l’amor de Déu, les seves oportunitats i compartir-lo amb els altres.

La Quaresma ens demana viure a fons la nostra fe i fer costat als qui sofreixen de tantes maneres. La Quaresma ens empeny a ser sol·lícits amb els qui estan de dol o viuen sols, amb els qui no tenen treball, amb els qui estan malalts, ara en aquesta pandèmia que s’ha emportat tantes i tantes persones estimades.

Les oportunitats que ens atorga el Senyor ens permeten mantenir encesa la flama de l’esperança, mentre que les rebaixes debiliten l’esperança i l’amor.

Tant de bo visquem les oportunitats de la Quaresma com un regal que Déu ens fa un any més. Sense rebaixes. Només així esdevindrem testimonis d’esperança, de consol, d’alegria i de tendresa, per arribar a la santa Pasqua amb goig de l’Esperit Sant.