'Baules', el nou llibre de David Pagès

El diccionari català-valencià-balear defineix la paraula ‘baula’, com a: “Cada una de les anelles que formen una cadena”. I és precisament Baules, el títol del nou llibre de l’amic David Pagès i Cassú. Un treball de tres anys, “gran, minuciós i acurat” com diu l’escriptor Josep Valls, on l’autor d’aquesta obra ens presenta les cartes que quaranta-cinc persones que escriuen a familiars o amics absents físicament i a joves. Aquestes persones que escriuen aquestes cartes fan com de baula d’una llarga cadena de personatges referencials, anònims o coneguts, que han estimat i han treballat pel nostre país.

Va ser el 9 d’octubre de 2019, quan tot venint de Lleó en tren, mentre passava per Iruña, vaig rebre una telefonada de David Pagès. M’explicà que volia comptar amb mi per al seu nou llibre, on cada persona havia d’escriure una carta a algú que ja ens havia deixat i una altra a un jove. El mateix David em va proposar que jo escrivís una carta a mon pare, Josep Lluís Bausset, que havia mort el 2012, i una altra al fill de l’amic Santi Vallès, el Jaume, que havia nascut exactament mig any abans d’aquella telefonada, el 9 d’abril de 2019.

Com diu Josefina Salord al pròleg de l’obra: “L’originalitat del llibre rau en el fet que aquestes quaranta-cinc figures són ofertes des de les baules generacionals presents i futures, que en garanteixen i en garantim la memòria, la continuïtat i el reconeixement”.

En aquestes cartes, com diu David Pagès a la introducció del llibre: “Hi apareixen aspectes d’enorme vàlua, alguns dels quals són totalment desconeguts o poc coneguts, relacionats amb el personatge escollit”.

El volum té tres grans objectius. El primer, una voluntat clarament didàctica, divulgativa i pedagògica: donar a conèixer personalitats de casa nostra que pertanyen a diferents camps professionals i valorar la seva figura i l’obra. El segon objectiu és transmetre que en el món de la nostra cultura hi ha passat, present i futur. El tercer, finalment, mira de canalitzar i fer visibles complicitats, connexions, lligams que hi ha entre els diferents pobles de la nostra àrea lingüística, començant pel que és el seu eix vertebrador: la llengua, un dels temes que centra el llibre.

El volum també vol contribuir a destacar a les dones. La tasca i la determinació de les quals va ser molt important per a la igualtat de drets i per al reconeixement social que ha assolit la dona en les darreres dècades.

Entre aquestes cartes generacionals, hi vull destacar les adreçades a Caterina Albert, Josep Maria Folch i Torres, Joan Maragall, Francesc de B. Moll, Joan Oró o Maria Rúbies, entre d’altres.

David Pagès inclou també en aquest llibre, unes cartes adreçades a eclesiàstics. Així hi ha la carta que Gabriel Barceló escriu a Antoni Maria Alcover, la carta que Enric Puig escriu a Miquel Batllori i la carta que el mateix David Pagès escriu a Jacint Verdaguer.

Vull destacar també entre les cartes que recull aquest interessant llibre: les adreçades als valencians Francesc Ferrer Pastor, que li escriu el seu fill; una altra a Enric Valor, escrita també pel seu fill, i la que li escriu l’amic Ramon Trullenque a l’entranyable Didín Puig, a més de les cartes que jo he escrit a mon pare i al fill de Santi Vallès.

Amb el llibre Baules, com diu Josep Valls, “David Pagès aconsegueix fites didàctiques i divulgatives”, tot donant a conèixer “personalitats nostrades” i “posant de manifest que el país té vida i continuïtat”. I és que Pagès és un home apassionat pel nostre país, un intel·lectual que creu “en les generacions futures i ho fa amb mirada encoratjadora, neta i positiva”. De fet, amb motiu del centenari de naixement de mon pare, el 2010, el David; amb la seva esposa Anna i els fills, Josep, Mireia i Martí; no van dubtar gens ni mica de vindre. Des de Girona a l’Alcúdia, per conèixer mon pare a qui li van fer una entrevista molt entranyable.

Per això recomano aquest llibre de l’amic David Pagès, per conèixer més les personalitats que recull aquest obra tan interessant.