Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Amb motiu de l’exposició, “La luz de la Edad Media en la literatura catalana”, organitzada recentment per la Biblioteca Nacional de España, els senadors valencians del PP han muntat un nou numeret, protestant d’una manera ridícula, pel fet que aquesta exposició inclou escriptors valencians com Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi o Jaume Roig, com a integrants de la literatura catalana medieval. Els parlamentaris valencians del PP s’han sentit ofesos i indignats i s’han esquinçat les vestidures, perquè (tan erudits com són ells), no accepten que aquests autors formin part de la literatura catalana. Per això aquests parlamentaris (tan entesos en literatura medieval), han exigit a la Biblioteca Nacional Española una rectificació i un respecte pels símbols d’identitat dels valencians.  

El que no deuen saber els parlamentaris valencians del PP, tan ofesos per aquesta exposició, és que la Biblioteca Nacional de España va tenir el seu origen a partir dels més de 6.000 llibres que van ser confiscats a l’arquebisbe de València, Antoni Folch de Cardona, segons les dades recollides per l’amic Alfons Llorens. Per tant, l’inici d’aquesta Biblioteca la trobem en l’espoliació que les tropes borbòniques van fer del fons de l’arquebisbe valencià, ja que els botiflers confiscaren més de 6.000 llibres de l’arquebisbe Antoni Folch de Cardona, que es convertiren en el fons fundacional de la Biblioteca Nacional de España.

Però qui va ser l’arquebisbe valencià Antoni Folch de Cardona?

Nascut al Cap i Casal del País Valencià, va ser batejat el 9 de juny de 1657 a la parròquia dels Sants Joan de València, com recull Arturo Llin Cháfer a la web de l’arquebisbat valencià.

Antoni Folch va renunciar a la vida militar i ingressà com a franciscà al convent de Palència. Va ensenyar filosofia i teologia als frares i va ser guardià dels convents de Palència i d’Àvila i ministre provincial de la província de la Concepció, de Castellà. A més, el 24 de març de 1696 va ser nomenat comissari general de les Índies.

Proposat pel rei Carles II, el papa Innocenci IX, amb la butlla de 3 de febrer de 1699, va nomenar Antoni Folch nou arquebisbe de València.

Durant la guerra de Successió, Antoni Folch es va decantar per l’arxiduc Carles d’Austria, degut, entre altres raons, a les destrosses que ocasionaren en la diòcesi els partidaris del rei Borbó. Després del Decret de Nova Planta, l’exèrcit botifler expulsà de la catedral l’arquebisbe Folch de Cardona, que s’uní a la causa dels Maulets. Per això quan l’arxiduc Carles d’Austria abandonà Madrid, el 9 de novembre de 1710, l’arquebisbe Folch de Cardona l’acompanyà a Barcelona i més tard a Alemanya, fins que morí a Viena el 21 de juny de 1724.

La biblioteca de l’arquebisbe Antoni Folch de Cardona, estava formada pels llibres que aquest franciscà comprava mentre estava al convent de Palència. Cal recordar que Antoni Folch provenia d’una de les famílies més benestants del País Valencià, els marquesos de Guadalest. Antoni Folch també posseïa llibres que havia rebut del seu oncle, Josep Cardona, degà dels canonges de la catedral de València, entre ells, diverses obres de Ciceró, Ovidi, Virgili o Tertulià.     

Amb la biblioteca confiscada a l’arquebisbe Folch de Cardona, el rei borbó Felip V fundà (com ens recorda l’amic Alfons Llorens), la Reial Biblioteca Pública que més tard prengué el nom actual de Biblioteca Nacional de España.

El record del bisbe valencià Folch de Cardona i l’espoli de la seva biblioteca, va fer que Compromís, el 2012, presentés una proposició no de llei perquè la Generalitat del País Valencià reclamés el retorn del patrimoni valencià que havia pertangut a l’arquebisbe Folch de Cardona i que havia estat confiscat durant la guerra de Successió. Com diu Alfons Llorens referint-se a aquests llibres, “si el patrimoni és d’algú, és de l’Església de València”. Però així com les obres d’art del Museu Diocesà de Lleida han deixat Catalunya i han anat a parar a l’Aragó, el fons de llibres de l’arquebisbe valencià Antoni Folch de Cardona, continua a la Biblioteca Nacional de España. Potser els senadors valencians del PP, en compte de fer el ridícul protestant per la inclusió dels escriptors valencians en la mostra de literatura catalana, podrien exigir, (cosa que no faran) que els llibres de l’arquebisbe valencià tornessin a la catedral de València. Segur que si aquests llibres fossin a Catalunya, els senadors valencians del PP ja haurien demanat que retornessin al País Valencià.