Vés al contingut

L’evangeli de Lluc relata l’anunciació de l’àngel a Maria. El relat segueix el mateix esquema dels relats de les crides de Déu en els altres llibres de la Bíblia, com la narració de la crida de Déu a Moisès o a Gedeó a salvar el poble o l’anunci del naixement de Samsó o de Joan Baptista, per exemple.

L’esquema dels relats és el d’un àngel o missatger del cel apareix amb una salutació. Hi ha una reacció de sorpresa i por, i el missatge de confiança, “no tinguis por”. Llavors hi ha l’anunci del missatge i del futur que això suposa seguit d’una pregunta de com pot ser això. I, finalment, un signe del poder i de la proximitat de Déu que tranquil·litza.

Aquest mateix esquema és el que trobem a l’anunciació de l’àngel Gabriel a Maria. El mateix però amb una diferència. En l’anunciació a Maria apareix un sisè element que no trobem en cap dels vint-i-set enviaments de la Bíblia hebrea, dels deu no bíblics i dels vint-i-quatre del Nou Testament. A l’anunciació, Maria respon. Maria fa sentir la seva veu i respon a l’enviat de Déu. “«Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». I l’àngel es va retirar.”

Lluc afegeix una novetat: qui rep l’anunci de l’àngel, Maria, lliure, respon.

Maria reconeix la proposta que ve de Déu en el seu interior, en el seu desig profund. Pregunta, pensa. I li diu si. I diu “faci’s”. I dient si, diu si a Déu i al seu projecte d’amor per ella i per la humanitat, i fent això, també, es diu si a ella i a qui ella pot esdevenir. El si de Maria permet que Déu neixi a la terra i també que ella, Maria, neixi a qui ella és més autènticament fins que tota la seva llibertat sigui amor.

Déu, en la presència de l’àngel, és un Déu proper que es comunica, pregunta, demana. I espera com un enamorat infinitament respectuós. Un Déu que no vol esclaus, que no s’imposa ni obliga, sinó que proposa i espera la resposta lliure i que, per això, després es retira, fent lloc a Maria i a la seva llibertat acabada d’afirmar.

Nadal va de naixement. Nadal és la celebració del naixement de Déu que des de la feblesa i la necessitat en el cor de la història humana ens allibera, respectuós, per poder ser qui som, expressió de l’amor. I és la celebració també del naixement de cada una de nosaltres a qui som més realment, a qui Déu ens convida a ser, lliures, fins que tota la nostra llibertat sigui amor i el nostre amor del tot lliure.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.