Es busca mare per un cos mort, un cadàver torturat, burlat, escopit, crucificat. Es busca mare per acompanyar el dolor més inhumà, més cruel. Es busca mare per acompanyar les ferides obertes per la brutalitat humana, per rentar un rostre desfigurat brut de suor i de sang. Es busca mare per ungir el cos d’un home bo acusat i assassinat injustament.
Es busca mare capaç d’acompanyar el silenci del seu fill el dissabte sant, l’angoixa del sense sentit, capaç d’aguantar el menyspreu i les falses acusacions, i estar dreta, dempeus, a la creu.
Es busca mare capaç de deixar anar les legítimes expectatives de venjança, i l’afany de control del què els altres puguin dir i pensar, per acompanyar el propi dolor, acompanyar una a una les pròpies ferides, transformant l’agulló de la violència en la força de la tendresa.
Es busca mare capaç d’alçar els ulls baixos camí del sepulcre i rebre l’anunci d’una vida nova. Es busca mare capaç de sortir del sepulcre i proclamar la Resurrecció.
Ara. Avui. Es busca mare, home o dona, capaç d’abraçar el món nou que ve en el cos mort del seu fill. Es busca mare capaç d’engendrar, amb Déu i amb altres homes i dones, la promesa de la nova humanitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.