El relat de la resurrecció de Llàtzer convida a despertar. És Jesús mateix que introdueix la idea de despertar en dir que Llàtzer dorm, quan en realitat està mort. Aquest despertar l’explica a través de Llàtzer i també a través de Marta i Maria i del procés de fe que Jesús els convida a fer. L’autor introdueix les dues germanes quan diu que Bet-hània era el poble de Maria i de la seva germana Marta, sense mencionar Llàtzer. Explica que Maria és la que va rentar els peus de Jesús. I diu també que Jesús estimava Marta, Maria i el seu germà Llàtzer, en aquest ordre.
Com havia fet amb la dona samaritana, Jesús entaula una conversa, per dur les dues germanes de la seva fe inicial a una fe capaç d’obrir-se a la vida de Déu. Elles creuen, com diuen les dues a Jesús, que si Jesús vol, pot guarir el seu germà greument malalt. Però Jesús no va a veure-les fins que Llàtzer és mort. Llavors la seva fe es queda curta, atrapada per la duresa de la mort. Jesús les va a trobar, les crida, les interpela, els demana de creure en Ell més enllà de qualsevol límit, fins el de la mort. I Marta acaba reconeixent en Jesús el qui és la Vida, i proclamant la fe de la comunitat cristiana: Jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el que havia de venir al món. I un cop més, el pas immediat a reconèixer Jesús, Fill de Déu és sortir corrents a comunicar la bona notícia, com ho fa la samaritana. La trobada amb Jesús és una experiència que demana ser comunicada. I ara és Maria que, convidada per Marta, s’aixeca, i aquest “s’aixeca” es pot traduir del grec, com desperta o ressuscita d’entre els morts.
En aquest relat, com en el del cec de naixement, Jesús mostra que el dolor no és un impediment sino que pot ser un mitjà per a despertar a la vida de Déu, per aprendre a veure més enllà dels límits coneguts. Per això va conduint les germanes progressivament del seu dolor i de la seva fe inicial, a la confiança profunda en Qui no està sotmès als límits de la mort i viu en una Vida sense terme.
Tot i que parlem del text de la resurreció de Llàtzer, també és en certa manera la resurrecció de Marta i Maria. La darrera pregunta de Jesús a Marta és, no t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu? Jesús no es queda per a Ell tot sol el privilegi de viure la vida de Déu. Igual com compartirà el seu mateix Esperit també comparteix la seva filiació divina. Marta ha cregut que Jesús és el Fill de Déu, i ara ha de creure que també ella—i tots el que estan allà,—son amb Jesús filles i fills estimats de Déu. Jesús necessita la seva fe per a obrir la llosa que separa la mort de la Vida. Jesús necessita la seva fe per a despertar Llàtzer i amb ell fer néixer una nova comunitat, capaç de deslligar Llàtzer i així aprendre a viure la Vida de Déu.
