Avui, dimarts, últim dia del mes , i les boires segueixen acompanyant aquesta nova setmana de confinament, de lluita i de patiment per a tanta gent. El nostre cor no deixa de pregar. Voldríem ser amor i vida per a tothom.
És tan poc el que podem ajudar les persones que estem tancades a casa! Amb tot, a la vegada, hi ha tanta gent ajudant fent mascaretes o fent voluntariat, d’altres acompanyant per telèfon persones que estan més soles que elles mateixes o imprimint respiradors, anant a comprar per les que no poden fer-ho o ajudant els seus fills en aquests dies complicats. Sense oblidar la nostra gran contribució que és justament ara, quedar-nos a casa.
I m’agrada recordar, Senyor, que un petit gest d’amor, encara que sigui senzill i passi desapercebut, pot obrir nous espais de vida en algun lloc, encara que potser mai ho sapiguem. Tot i tothom estem interconnectats. Tu estàs al cor de tota realitat, de tot ésser, de cada moment, de cada instant. I, per això, cada gest que trenca la cadena de tornar mal per mal, cada gest de gratuïtat, de bellesa, de bondat, de perdó, cada nova flor que regalem, cada nou somriure, és com una clau que obre un espai la mida del qual no ens podem ni imaginar. Com tu ens dius: “tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel” (Mt 18,18).
Avui, amb Tu, Senyor, sabem que és juntes i junts que ens en sortirem!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.