×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Xavier Morlans) En plena apoteosi de la teologia de la secularització i de “la mort de Déu”, a inicis dels anys 70, el professor Rovira Belloso ens permetia entendre aquell corrent teològic, però no deixava de donar testimoni, ben fonamentat biblicament i teològica, de com a Déu li “afecta” la nostra vida i de com la nostra relació lliure amb Déu ens “afecta”. Tota una teologia de la realitat amorosa del Déu Trinitat amb referències a Sant Tomàs d’Aquino i al personalisme cristià.

Les classes de mossèn Rovira aparentment senzilles estaven curosament preparades del primer a l’últim detall. Tenien una arrancada molt senzilla amb les afirmacions més simples, escrites a la  pissarra amb lletra clara i poc a poc; però de mica en mica s’anava mostrant la complexitat de la temàtica tractada i t’hi trobaves al bell mig com si tu mateix haguessis participat activament  en l’aclariment de l’assumpte i gaudint-ne de la comprensió.

Recordo com si fos ara mateix les classes sobre la Fe a la Carta dels Hebreus (cap. 11): “És la fe la possessió anticipada de les coses que esperem...”, i com anava desgranant el sentit de la frase des de l’exegesi més precisa fins al sentit teològic i la seva repercussió pastoral. Era amè i profund alhora, seriós i transcendent quan calia i amb aquells tocs d’humor “naif” marca de la casa. Anaves a classe amb ganes, i la manera d’afrontar els temes i un cert instint teològic crec que ens ha quedat per tota la vida als que vam ser afortunats de gaudir-lo com a mestre. Moltes gràcies mossèn Rovira, i feliços 90!