Vés al contingut

(Ramon Tous) Parlar de mossèn Rovira, el nostre mossèn de capçalera es per a mi i la meva família, un goig serè, casolà, com una de tantes converses al llarg de tants anys. A través de la llum del tercer pis de Bruc, han passat totes les intensitats i els colors de l’amistat, de l’acolliment, de la trobada del cor i de l’esperit. Per la taula i les parets de “l’oficina teològica de Bruc”, s’hi ha passejat la claror dels finestrals, diàfana de dia, irisada i dòcil de tarda o vespre i silenciosa de nit. Amb ella, la confidència, l’escolta, el compartir pensament, dubtes, reptes. La vida de les nostres vides. I sempre amb aquella ma estesa, els ulls i la intensitat de la mirada i una disposició a l’escolta, al discerniment, a la reflexió. Hores menudes per on s’escola la pau, aquesta pau fonda que ve del seu capteniment, la seva confiança i la seva mansuetud, filles d’una convicció total i absoluta en l’amorosa providència del Déu Pare, Fill i Esperit Sant.

Mossèn Rovira es com una experiència cristiana viscuda a cada minut en tota la seva corporeïtat, en tota la seva excelsa humanitat. Ha encarnat la seva teologia, en la sol·licitud pels altres, els seus amics, la seva parròquia, els seus alumnes, la seva Església catòlica, romana, apostòlica. I de tot i cada vegada més n’ha fet pregària, senzilla, confiada, abrandada. No ha fallat la seva generositat ni tampoc la seva exigència de treball. Darrera la mansuetud i la serenitat, hi ha treball, lluita, silencis, patiment, intensitat, voluntat, intel·ligència al servei de la recerca del bé. En aquest nostre món secularitzat però encara conscient de l’enyorança del paradís i de la veritat, hi ha posat una mica d’endreça, una llavor de bona nova, de bona voluntat, d’esperança. I així manté aquest diàleg ben viu dels nostres dies entre el món i la seva contingència i la “gràcia” més enllà de la “llei” que tot ho pot en la misericòrdia de Déu.

I no podria acabar sense dir que, com no pot ser d’altre manera, ha tingut una família, pares, germans i nebots que naturalment son part de la seva vida i de la seva manera de ser i de fer.

Mossèn. Ens has regalat la bellesa de la fe estimant el nostre poble, cultura, humanitat. Hem viscut amb tu el borró sempre nou de l’esperança i ens has ensenyat la caritat més pobre i més de casa. Que per molts anys ens puguis seguir acompanyant i com sempre en la pau de les teves paraules que surten del cor i en els silencis i la música de tots els temps i dels millors músics. Gràcies per tot això i pel que no et sabria dir però que tu i jo sabem. Amén.

Ramon Tous i Quintana és metge especialista en medicina general i veí durant els anys que mossèn Rovira Belloso va viure a la casa familiar del carrer Bruc de Barcelona.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.