Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Sorprèn que molts dels terroristes islamistes tinguin una formació religiosa tan mediocre, si és que la tenen, així com encara sorprèn també que siguin reclutats a les nostres ciutats més occidentals. La formació majoritària entre aquest col·lectiu, per cert, és la d’enginyer. En general, si us hi fixeu, els més fanàtics de totes les colles no són mai els millors formats en allò del que són fanàtics. Una bona formació va descobrint el caràcter instrumental, i provisional, de tota religió o ideologia, sap desgranar el gra de la palla, contextualitar, etc. No és cap garantia de res, hi ha gent molt ben formada fent de criminal, però segur que ajuda a posar distància, a avaluar molt millor la tradició que reps i a no perdre mai el respecte a la realitat, complexa i tossuda.

Més aviat sembla que la religió, en molts d’aquests casos, ve a cobrir un buit del que sí que són conscients. Un buit de sentit que no és massa diferent del que té tanta i tanta gent. O del que tenim els que representa que “ja creiem” quan veiem que aquesta pretensió no resol en absolut cap de les coses importants de la vida. Que Déu té sovint lloc al buit, o en el silenci, o precisament en aquell qui es veu “sense Déu” ja ens ho diuen teòlegs i místics. I que amb el “jo crec” no és ni de bon tros suficient és una constant en l’Evangeli. De manera que no ens hauria d’estranyar que qui cerqui amb més virulència Déu (o, si voleu, el sentit de la seva vida) sigui qui està més conscient de la seva absència, qui el veu més lluny. Això és un perill, sí, i una oportunitat, també.

Els que insisteixen en treure la classe de religió, o en devaluar-la, haurien de ser conscients d’aquests casos. Quan un és a l’entrada d’aquest buit necessita eines, pistes. Necessita omplir-lo com aquell escalador que va clavant pitons per subjectar la corda del seu propi camí. La formació religiosa serveix per això, de la mateixa manera que l’educació sexual als preadolescents els prepara per un repte que ni s’imaginen que tindran. Les persones formades no s’empassen el primer sopar de duro. I serveix per qualsevol fanatisme.

____________

Foto: Expansión
Article per a la revista Foc Nou (desembre 2016)