La paparra d'en Ridao

Em vaig indignar força, dijous passat, en llegir unes declaracions del portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, en els que qualificava de "paparra" l'Esgésia Catòlica i li retreia al president Zapatero que "l'Estat té una mantinguda de luxe que costa 6.000 milions", el dia que aquest darrer reiterava la retirada de l'avantprojecte de Llei de Llibertat Religiosa per la falta de consens assolit fins avui.

És indignant, en primer lloc, per la manca de respecte. En aquest país no es pot insultar ningú excepte l'Església, pel que es veu, que se li pot dir paparra i mantinguda (el que abans es deia una fulana o una querida) des de la tribuna de la cambra que ostenta la màxima sobirania popular i no passa absolutament res. Dies abans, un alcalde del PP insultava una Ministra (o mesos enrera, un comentarista d'Intereconomía, una consellera catalana), i tot el país -amb raó- reclamava o bé una rectificació immediata o bé fins i tot la dimissió.

I en tercer lloc, per l'absoluta ignorància de quin és el destí d'aquests diners. des de serveis impagables que un munt de religiosos i laics ofereixen a persones desvalgudes: aturats, malalts, pobres, etc... que potser el senyor Ridao desconeix. O la gestió d'un ingent patrimoni... que costa molts més diners de mantenir que el que puguem imaginar. Sí, és molt bonic el barroc, el gòtic, el romànic català. Molt maco Gaudí. Però s'ha d'obrir i tancar cada dia. S'h d'omplir de vida i, en principi, de l'ús pel qual foren construïts aquests elements. I s'han de mantenir restaurar, posar al dia. Feines que potser no deuen fer les paparres o les mantingudes que coneix Joan Ridao, però que molta gent d'Església, silenciosament, lluny de Rouco, ha de fer cada dia.