1. El desig d'en Mèlich
Vaig conèixer Joan-Carles Mèlich fa un any, ens hem vist en un parell d'ocasions, i ja em va semblar un tipus excepcional. Savi, modest i divertit, col·labora aquest estiu amb Catalunya Ràdio comentant frases de pensadors un cop a la setmana [podcasts aquí]. Aquesta que us proposo avui (aquí) és sobre una frase de Sigmund Freud ("els somnis són la realització disfressada d'un desig insatisfet"), que li serveix per parlar del desig, per il·lustrar-ho amb cançons (No me quitte pas, de Brel), poemes (el Cernuda de La realidad y el deseo), llibres o el cinema (Pscosi, de Hitchcock).
Dos apunts. El primer, quan explica tant bé la funció de la cultura, les institucions o el súper-jo com a "repressors" del desig. El segon, quan afirma que el paradís, la felicitat absoluta, està "fora del món". I dos contrapunts. Primer, que és sempre molt més interessant el que transforma repressió en conducció, en la cultura, és a dir, que sense negar el desig aconsegueix aflorar-lo encara que sigui representativament (el futbol, els toros, el nu en l'art... ja n'hem parlat força aquí). I segon. Certament, el paradís, la felicitat, l'acompliment de tot desig, no és en aquesta vida ("de l'infern hi ha qui hi ha tornat, del paradís no" exemplifica Mèlich), però també és cert que podem tastar-ho. Sovint en la representació, també, però també sovint en pròpia carn. D'això darrer en parlarem a continuació.
2. El desig d'en Grané
El mataroní Francesc Grané ha publicat aquest any un llibre (
Desig d'aliment infinit, Ed. Claret, Barcelona 2012) que reinterpreta la comunió catòlica, també amb un lleguatge molt planer, a través del desig. Un desig que va més enllà dels desitjos més quotidians (més enllà moltes vegades vegades vol dir passar per ells) i que ell qualifica d'infinit. En un altre llibre molt interessant sobre el desig, de Xavier Melloni, el qualifica d'essencial (
El Desig essencial, Fragmenta Ed., Barcelona, 2009).
Dos apunts: Grané, en aquest vídeo del programa Signes del Temps que es va emetre fa unes setmanes (TV3), afirma la importància -com dèiem abans- de "fer carn pròpia" aquesta dimensió infinita del desig, com un tast que ja n'avança la seva realització, i de la que l'eucaristia cristiana n'és un símbol. Segon. L'autor sosté que la "cosificació" de Déu i la quasi obsolescència d'aquesta paraula en el llenguatge actual és la que ens fa tornar a parlar sobre els seus atributs, en aquest cas, el d'aquest desig més fons que, cusiosament, apareix sovint com un malestar intern a la nostra vida en un moment de forta adversitat. Bona nit.
