La primera és l'anglesa Condena (Time, 2021, de la BBC, a Movistar +), de pocs episodis. Un home entra a la presó per homicidi involuntari. Un altre home, d’impecable trajectòria, és un dels funcionaris d’aquesta presó. Tots dos s’enfronten a dilemes morals en els quals totes les solucions tenen conseqüències dolentes. I han de triar. A més, plana un seriós debat sobre el perdó, sobre la utilitat del sistema penitenciari, sobre la duresa real que subjau al nostre món aparent. I el rol d’una monja, tan discret com decisiu.
La segona és El reino (2021, a Netflix), un thriller polític argentí que posa el dit a la nafra al fenomen dels predicadors evangèlics com a motor de moviments de dretes i d’obscurs interessos a Amèrica. Al marge del fil conductor de la trama, el més inquietant de la sèrie —de la qual s’entreveu una continuació— és l’ambigüitat del fenomen religiós i, concretament, del missatge cristià en aquell context. Tant serveix per estintolar el poder, el del predicador i el dels absents que el maneguen, com per proclamar l’alliberament contra aquest poder.
Una de les cançons de la banda sonora és el Sanctus de la Missa Luba, una adaptació que va fer un franciscà belga de la missa llatina als cants congolenys. La va popularitzar un grup que portava el nom de Les Troubadours du Roi Baudouin, el 1958. Aquí, a l’època kumbaià ens devia semblar el summum d’alliberador i potser no era més que un producte colonial.
Jo posaria les dues sèries els vespres del Sínode.
___________
* Publicat a Foc Nou nov/des 2021
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.