A la riba del Tíber
Pestanyes primàries
Escric des d'una urbs vella, sorollosa, caòtica, maltractada pels segles i els governants i, no obstant, bellíssima: Roma. Des d'un turó plantat a pocs metres de la riba del Tíber passejo la mirada per les cúpules i palaus del poder eclesiàstic i romà però també m'aturo a escoltar les veus, laments, esperances i anhels dels habitants de la ciutat. Des d'aquí també faig incursions a paisatges humans i geogràfics de tota Itàlia sense oblidar mai les arrels catalanes. A més de badar a la riba del riu, de fet, m'agrada fer de pont entre la meva estimada terra i els meus acollidors amfitrions. Bo i recordant que, per trobar aigua viva, hem de pouar tots d'una font molt més universal.