Vés al contingut

Dilluns passat esmentava en aquesta pàgina el fet que en el món hi ha molt de mal, molts homes i dones que, tristament, no tenen cap escrúpol a fer molt de mal a altres homes i dones per aconseguir allò que volen, i que acostumen a ser sobretot grans beneficis econòmics.

Aquest és un tema que darrerament em ve sovint al cap. I és que, realment, hi ha una part de l’espècie humana molt pervertida, que ha capgirat molt radicalment el que des d’una consciència que vulgui ser honesta amb si mateixa semblaria el camí humà més veritablement humà. La paraula pervertit originalment vol dir això: capgirat, invertit. I on aquesta perversió ressalta més, i fa pensar més, és quan es tracta de persones que actuen així en col·lectiu, organitzadament.

L’exemple més clar d’aquest tipus de funcionament és la màfia originàriament siciliana i les seves posteriors ramificacions. Un grup de gent que s’uneix en una organització molt blindada i molt jeràrquicament estructurada que té com a objectiu extorsionar i sotmetre a la seva voluntat la resta de la població, que s’arrisca a pagar-ho amb la mort si desobeeix els designis dels capos. I a sobre, amb una litúrgia que segella emocionalment la fidelitat a aquestes actuacions malvades. Una organització, en definitiva, que converteix el fer mal als altres en el seu sistema de vida.

¿Com neix, una organització així? ¿Quins processos de deteriorament de la consciència es produeixen per arribar a crear una màquina de fer mal com aquesta?

I aquesta manera de fer no s’acaba amb la màfia siciliana, esclar. Aquesta manera de fer la veiem ara, amb altres rostres i mètodes amb menys pàtina litúrgica i amb menys cohesió formal, en molts altres àmbits. Rostres, mètodes i àmbits que, en definitiva, responen a una similar perversió de la consciència.

Jo, en primer lloc, en aquesta llista hi posaria la màfia de les armes, amb la multitud de gent que hi ha connectada i que prou s’encarrega que les guerres no s’aturin per tal que el negoci rutlli cada dia millor. I que té una variant que resulta especialment vergonyosa, aquesta Associació Nacional del Rifle nord-americana que no sé ben bé quins objectius oficials deu tenir segons els seus estatuts, però que queda molt clar que l’objectiu real és fer negoci i més negoci, i de passada fer amplis rentats de cervell a amplis sectors de la població perquè s’arribi a creure que la vida és una guerra constant contra tot i tothom, cosa que es tradueix en una oposició visceral a qualsevol intent de crear un món més equitatiu, més just, més fraternal.

I després d’aquesta, podríem anar-n’hi afegint unes quantes més: la màfia de la droga, la màfia del proxenetisme, la màfia del tràfic d’immigrants... M’aturo a pensar-ho i em costa d’entendre, i no ho dic retòricament sinó sincerament. ¿Com és possible que a una persona no li creï cap problema de consciència guanyar-se la vida escampant droga pel món i destruint la vida de tanta i tanta gent? ¿Com és possible que a una persona no li creï cap problema guanyar-se la vida enganyant dones de països pobres i esclavitzar-les obligant-les a prostituir-se? ¿Com és possible que a una persona no li creï cap problema guanyar-se la vida col·locant immigrants al mar sense cap seguretat i amb moltes possibilitats que acabin ofegant-se? ¿Com és possible? I aquí hi podríem afegir un immens mostrari d’altres actuacions malvades que tenim més normalitzades però que no per això deixen de ser-ho...

No, no sé respondre’m a aquesta pregunta. ¿Com és possible? No sé gens què deu passar per dintre l’ànima de la gent que fa aquestes coses. ¿No tenen mai un punt de lucidesa que els faci pensar que això és inhumà i que s’estan degradant a si mateixos fins a l’autodestrucció? Si penso en la culpabilitat d’aquests tipus de comportaments, suposo que aquí també s’aplicaria allò que deia Jesús a la creu, que “no saben el que fan”. Però no puc deixar de pensar també que per arribar fins aquí han recorregut un camí d’autoanul·lació de la capacitat de discernir entre el bé i el mal que ells d’una manera o d’una altra han volgut recórrer...

És el misteri de la maldat. Si hi penso, em resulta espaordidor. I els que hi són ficats, ¿com podran sortir-ne?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.