Quaresma i Setmana Santa, fer camí amb Jesús

Josep Lligadas és teòleg i escriptor

La Quaresma són els quaranta dies que preparen per a la Pasqua. La Setmana Santa són els dies immediats a la Pasqua, que recorden els darrers dies de la vida de Jesús. Aquests dos temps litúrgics van néixer al segle IV, com a preparació de la Vetlla Pasqual i dels cinquanta dies del temps de Pasqua, que havien començat a celebrar-se al segle II. La Quaresma, doncs, és un temps en què posem els ulls en Jesús i volem reviure el seu camí de fidelitat, perquè així, quan celebrem la Pasqua, sigui una celebració autèntica, que comporti que nosaltres emprenguem realment una vida nova. És el que en diem la conversió, una paraula llatina que vol dir “girar-se cap a”, “canviar de direcció”. En grec la paraula és “metanoia”, que vol dir canviar de manera de pensar. I d’això es tracta: de fer un esforç per revisar la pròpia vida i veure si està girada cap a la manera de viure de Jesús, i si la nostra manera de pensar, la nostra manera de veure les coses, és la de Jesús. I mirar de canviar tot allò que calgui perquè sigui així. En altres èpoques, la Quaresma tenia una notable rellevància social (tancaven els balls, els cinemes, els divendres ningú no menjava carn…). Ara no. Ara s’ho ha de fer cadascú. I això comportarà preguntar-se quines coses faré jo durant aquest temps per acostar-me més a Jesús (una estona més de pregària, dedicar més temps i diners a causes valuoses, privar-me fins i tot d’alguna de les possibilitats consumistes que tinc pertot arreu), i també revisar més globalment la meva vida i veure què podria canviar o què hauria d’intentar canviar per ser més cristià.

I així arribem al Diumenge de Rams, l’inici de la Setmana Santa. La Quaresma com a tal, de fet, s’acaba el Dijous Sant, quan comencem el que s’anomena el Tridu Pasqual, els dies de la mort i la resurrecció de Jesús. Però uns diies abans ja comencem a recordar els seus passos finals, que s’inicien amb la seva entrada a Jerusalem muntat en un ase, l’animal del treball i de la vida quotidiana, que contrasta amb els senyors de la guerra que entraven a les ciutats muntats en cavalls.

I aviat tot es precipita. Jesús celebra un sopar de comiat amb els deixebles, en què els escenifica el sentit de la seva vida rentant-los els peus com un signe de servei total, i els deixa el pa i el vi com a presència seva més enllà de la mort que l’espera. Aquella nit, a Getsemaní, serà detingut perquè els dirigents jueus el consideren una nosa i un perill per a la religió jueva, i serà portat al governador romà, el qual també optarà per treure-se’l del davant sense més escrúpols. El Divendres Sant recordem, venerem i agraïm la seva entrega i la seva fidelitat fins al final, i ho fem afirmant la fe en ell i en la vida que brolla de la seva creu. I, el Dissabte, vora el sepulcre, esperem la seva resurrecció.