(Paula Carrillo, professora de religió) La fe m’aguanta per no llençar la tovallola i caure en el desànim i el pessimisme del “no hi ha res a fer”. Poder compartir els neguits amb el meu grup d’ACO, i l’acompanyament que faig a un grup de joves de la JOC, m’esperonen i fan créixer el meu compromís. Les converses amb els voluntaris de Càritas de la parròquia m’han fet molt propera la realitat d’empobriment i pèrdua constant de qualitat de vida de molts veïns del meu poble. La fe personal és important, però el cristià té sentit sobretot en comunitat, i aquests temps difícils ens ho estan demostrant. Més encara, els cristians estem aprenent que tenim un lloc al costat d’altres persones, no creients o creients d’altres religions, compromeses igualment en la transformació d’una societat i un món que anteposa el benefici econòmic al benestar de les persones.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.