Vés al contingut

Josep Lligadas

La Setmana Santa i el Tridu Pasqual s’acaben, naturalment, amb la celebració de la Pasqua. La Nit de Pasqua és, per als cristians, la nit més gran de l’any. En ella es concentra tot allò més decisiu de la fe: que Jesús, l’home fidel a l’amor de Déu i dels altres fins a la mort, viu ara per sempre, i ens mostra quina és la mena de vida que val la pena viure.

Aquesta fe, a nosaltres ens ha arribat pel testimoni d’aquells primers deixebles que, començant per Maria Magdalena i continuant per Simó Pere, van experimentar, i van creure, que Jesús havia vençut la mort i era viu per sempre. No sabem, no podrem saber mai, quines van ser les experiències d’aquells primers seguidors que els va portar a convertir-se en testimonis convençuts d’aquella Bona Nova. Però els relats que en tenim als evangelis ens mostren que el que els va quedar dins el cor va ser la vivència d’una proximitat personal, amorosa, del seu Mestre crucificat, que els donava força per seguir el seu camí passés el que passés, i que els feia sentir-se enviats a comunicar-lo a tothom, moguts pel mateix Esperit que movia Jesús.

Des d’aquell moment, des d’aquella primera experiència, els creients vivim marcats per aquesta fe i aquesta esperança. Realment, la nostra feble vida humana, és plena d’una força que és Déu mateix. I, ja ara, cada dia, tot allò que vivim és ple d’aquesta força i d’aquest Esperit transformador, que fa que puguem viure fins i tot els moments més difícils agafats de la mà amorosa de Déu. I que puguem trobar a cada pas espurnes de la seva llum. I que ens sentim cridats a viure un dia, plenament, en la seva vida eterna.

La Nit de Pasqua, la Vetlla Pasqual, és la celebració esclatant de tot això. Com dèiem en un article anterior, és la celebració més antiga que els cristians van celebrar. En ella, després d’un ritu inicial en què amb l’encesa del ciri pasqual representem la llum de Crist que il·lumina tota foscor, fem un repàs de la història salvadora de Déu que culmina en la resurrecció de Jesús; després, celebrem i renovem el baptisme que ens uneix amb ell; i acabem amb goig asseguts a la seva taula on ell se’ns dóna com a aliment de vida inacabable.

Amb la Vetlla Pasqual s’inicia un temps de cinquanta dies en què anem recordant Jesús vivent, i tot el que ell és per a nosaltres, i per a tots els creients, i per a tota la humanitat. I per acabar el temps, els dos darrers diumenges, fem com una síntesi del que la resurrecció de Jesús significa. El penúltim diumenge de Pasqua celebrem la seva Ascensió, una relat que l’evangelista Lluc ens presenta (tant al final del seu evangeli com al començament del seu segon llibre, els Fets dels Apòstols) per escenificar que l’home Jesús ha entrat en la vida de Déu, i que, així, tota la humanitat comparteix ja aquesta vida i aquesta dignitat divina. I l’últim diumenge de Pasqua culminem tot aquest temps amb la celebració de la Pentecosta, la Pasqua Granada, la Pasqua dels fruits, en què recordem que la resurrecció de Jesús no és un fet del passat que el va afectar a ell tot sol, sinó és un fet actual que ha donat i continua donant molt de fruit pel seu Esperit que és en nosaltres, i en l’Església, i en el món sencer.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.