Vés al contingut

<p><img src="/sites/default/files/userfiles/image/agulla/papa-color.jpg" width="331" height="300" align="middle" alt="" />&nbsp;</p>
<p>Merc&egrave; Sol&eacute; &eacute;s militant de l'ACO</p>
<p>Posa els pobres i la seva dignitat al davant de tot, m&eacute;s enll&agrave; de fronteres, cultures i confessions religioses. Somriu i est&agrave; de bon humor. Ha alleugerit considerablement la pompa vaticana. Es diu anticlerical. Est&agrave; disposat a capgirar l&rsquo;Esgl&eacute;sia perqu&egrave; hi brilli l&rsquo;Evangeli. Se l&rsquo;ent&eacute;n quan parla. La premsa que fins fa quatre dies sempre que parlava de capellans els associava amb la peder&agrave;stia, no nom&eacute;s en parla b&eacute; sin&oacute; que sovint el pren com a refer&egrave;ncia.</p>
<p>I els cristians cat&ograve;lics ens hem quedat descol&middot;locats. Uns, perqu&egrave; els trontolla el poder, d&rsquo;altres perqu&egrave; de vegades el Papa ens avan&ccedil;a per l&rsquo;esquerra. A la majoria el bisbe de Roma ens alegra la vida i ens aporta esperan&ccedil;a. I tots (sobretot totes) estem pendents de les reformes a la c&uacute;ria i dels nomenaments de bisbes.</p>
<p>Molta gent tenim tantes ganes que alguna cosa funcioni b&eacute; que &nbsp;de vegades correm el risc d&rsquo;enlluernar-nos excessivament o de crear-nos expectatives impossibles. En qualsevol cas, per&ograve;, segur que si ens ho expliquen fa un any no ens ho creiem. I que en alguns aspectes tornar enrere es fa impossible.&nbsp;</p>
<p>Tot plegat em fa pensar que els moviments i comunitats d&rsquo;Esgl&eacute;sia que tota la vida ens hem mogut a la frontera, que som en la pol&iacute;tica i en els moviments socials, que entenem l&rsquo;evangelitzaci&oacute; com un di&agrave;leg, que volem ser a prop de la gent que m&eacute;s pateix, que en definitiva intu&iuml;m qu&egrave; &eacute;s aix&ograve; de la perif&egrave;ria existencial farem b&eacute; de socialitzar aquesta nostra experi&egrave;ncia i haur&iacute;em de trobar la manera de comunicar-la amb la mateixa frescor que el bisbe de Roma. Comunicar-la tant a dins l&rsquo;Esgl&eacute;sia com a fora.&nbsp;</p>
<p>El novembre de l&rsquo;any passat vaig assistir a unes jornades de la Pastoral Obrera en qu&egrave; es posava en relleu la necessitat de fer gestos m&eacute;s que no pas de dir paraules i de deixar-nos prendre pels conflictes que ens envolten a favor dels m&eacute;s exclosos, sense por. Sembla que l&rsquo;Esperit &eacute;s de la mateixa opini&oacute;. Ara ens queda aprendre a expressar amb naturalitat i alegria una realitat que en molts casos ja vivim. Penso que tenim una innegable tend&egrave;ncia al manifest solemne m&eacute;s llarg que un dia sense pa i de vegades fem servir un llenguatge que nom&eacute;s entenem els iniciats. Si el Papa ho fa, nosaltres far&iacute;em b&eacute; d&rsquo;intentar-ho al nostre nivell, encara que probablement no obtindrem el mateix ress&ograve; ni potser tinguem la mateixa habilitat. I sense por de parlar en termes molt expl&iacute;citament cristians.&nbsp;</p>
<p>Tamb&eacute; haur&iacute;em de veure si podem compartir aquesta experi&egrave;ncia de perif&egrave;ria en el m&oacute;n parroquial. No sempre &eacute;s f&agrave;cil, per&ograve; certament a molts llocs &eacute;s possible. Tamb&eacute; a moltes parr&ograve;quies es toca la perif&egrave;ria: la catequesi o l&rsquo;administraci&oacute; dels sagraments sovint afecten persones molt allunyades de la vida eclesial, per sorprenent que resulti. Per&ograve; la gent atesa a C&agrave;ritas, la pastoral de la salut o l&rsquo;assist&egrave;ncia a presons formen part d&rsquo;aquesta realitat d&rsquo;exclusi&oacute;, una realitat que tamb&eacute; a nosaltres, segur, ens aportar&agrave; molt si en fem preg&agrave;ria, revisi&oacute; de vida, conjunta.</p>
<p>En aquesta nova realitat papal, hi veig algun risc, per&ograve;: la banalitzaci&oacute; del missatge sobre els pobres. Reconec que em posa nerviosa el tic de molts bisbes i de molts cristians de repetir mec&agrave;nicament all&ograve; que diu el bisbe de Roma, per b&eacute; o per mal, sense cap interioritzaci&oacute; i sense cap sed&agrave;s cr&iacute;tic, simplement perqu&egrave; ho diu l&rsquo;autoritat o per por a quedar assenyalats. El treball amb els pobres ha de ser treball alliberador de les persones i transformador de la societat, no treball que cre&iuml; depend&egrave;ncies o que amagui els conflictes.&nbsp;</p>
<p>Quan el papa diu als joves que &laquo;hay que liarla&raquo;, ja hi ha bisbats que fan servir aquestes paraules des de les delegacions de joves. &iquest;Per &laquo;liarla&raquo;? &iquest;En quin sentit? S&rsquo;haur&agrave; de veure. S&oacute;c una mica esc&egrave;ptica sobre el tema.</p>
<p>Doncs res. Que penso que cal viure i aprofitar el moment, deixant-nos animar i remant amb m&eacute;s for&ccedil;a dins la nostra petita pastera cristiana i social enmig de la tempesta de la crisi, si &eacute;s que es pot utilitzar una imatge aix&iacute; sense ofendre els milers d&rsquo;immigrants que moren intentant sobreviure a la mis&egrave;ria.</p>

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.