Vés al contingut

<p>Merc&egrave; Sol&eacute; &eacute;s militant de l&rsquo;ACO</p>
<p>He de recon&egrave;ixer que durant molts anys he viscut m&eacute;s aviat d&rsquo;esquena a la lit&uacute;rgia, que em semblava una forma encarcarada de regulaci&oacute; de la comunicaci&oacute; amb D&eacute;u. Una mena de &ldquo;check-point&rdquo; on un t&egrave;cnic eclesi&agrave;stic anomenat liturgista, inflexible i amb cara de pomes agres, permetia o no l&rsquo;acc&eacute;s de les meves preg&agrave;ries al destinatari. Com si al de Dalt o a mi ens fessin falta intermediaris.</p>
<p>Doncs amb els anys he anat canviat d&rsquo;opini&oacute;, per diversos motius:</p>
<p>1- Em vaig casar amb un liturgista, que ni &eacute;s inflexible ni mai no ha tingut cara de pomes agres.</p>
<p>2- Treballo al Centre de Pastoral Lit&uacute;rgica, maquetant textos i tractant liturgistes el 90 % dels quals s&oacute;n uns xicots encantadors (l&rsquo;altre 10 % ho s&oacute;n menys, per&ograve; aix&ograve; passa a totes les fam&iacute;lies).</p>
<p>3- He anat coneixent i assaborint diverses formes de preg&agrave;ria de l&rsquo;Esgl&eacute;sia.&nbsp;</p>
<p>Veig que els gestos i els textos lit&uacute;rgics ajuden a aprofundir en la fe i que no s&oacute;n d&rsquo;efectes immediats. Sovint, per assaborir-los, calen temps, formaci&oacute; i rutina, aquella cosa que sempre ens sembla espantosa, per&ograve; que ens ajuda a funcionar quan estem encallats, en qualsevol &agrave;mbit de la vida.&nbsp;</p>
<p>M&rsquo;agrada tamb&eacute; compartir preg&agrave;ria i lit&uacute;rgia amb tots els cristians del m&oacute;n sencer que probablement avui i ara celebren el mateix que jo. I amb els qui ens han precedit, perqu&egrave; moltes preg&agrave;ries tenen or&iacute;gens mil&middot;lenaris, encara que fan servir un llenguatge pel meu gust massa encarcarat propi d&rsquo;una societat medieval.&nbsp;</p>
<p>La lit&uacute;rgia, doncs, ha refor&ccedil;at el meu sentit comunitari i tamb&eacute; m&rsquo;ha fet anar m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;on arribaria jo soleta inventant-m&rsquo;ho tot de cap a peus. Val a dir que aquest gust per la lit&uacute;rgia &ldquo;oficial&rdquo; no est&agrave; exempta de cr&iacute;tica (em sembla que convindria revisar unes quantes &nbsp;coses) i continua acompanyat del gust per determinats cants, preg&agrave;ries espont&agrave;nies, testimonis compromesos, etc. Dit d&rsquo;una altra manera, la lit&uacute;rgia de l&rsquo;Esgl&eacute;sia cat&ograve;lica de cap manera no &eacute;s incompatible amb la vida ni amb la nostra forma d&rsquo;expressar-nos.&nbsp;</p>
<p>Ho comento perqu&egrave; contemplo com alguns liturgistes (els del 10 % de les pomes agres, i algun m&eacute;s de nost&agrave;lgic) sospiren per retornar a formes anteriors al Concili, perqu&egrave; la missa es faci en llat&iacute; (consideren que &eacute;s una llengua &ldquo;m&eacute;s af&iacute; al misteri&rdquo;, &eacute;s a dir, els sembla que no entendre el llenguatge refor&ccedil;a el sentit del sagrat!), perqu&egrave; rebutgen la participaci&oacute; dels laics i perqu&egrave;, en definitiva, entenen la lit&uacute;rgia com una forma de poder, expressi&oacute; d&rsquo;una Esgl&eacute;sia m&eacute;s vertical i masclista que mai. La majoria de congressos de liturgistes (en un 99 %, capellans), en lloc de reflexionar sobre com apropar m&eacute;s la lit&uacute;rgia i el seu llenguatge a la vida de la gent, i de plantejar-se qu&egrave; cal modificar en el futur, repeteixen incansablement la hist&ograve;ria de la lit&uacute;rgia i els llocs comuns.&nbsp;</p>
<p>Per&ograve; potser per aix&ograve; mateix em sap greu que de vegades en els ambients &ldquo;progres&rdquo;, la lit&uacute;rgia es contempli com si estigu&eacute;s en contradicci&oacute; amb una Esgl&eacute;sia din&agrave;mica i compromesa. Hi ha capellans que, amb una formaci&oacute; que molts laics no tenim, desaprofiten l&rsquo;ocasi&oacute; de fer pedagogia sobre el significat de l&rsquo;experi&egrave;ncia lit&uacute;rgica. Sobretot perqu&egrave; em sembla que en el futur comptarem amb menys capellans i que per tant el to de les celebracions lit&uacute;rgiques haur&agrave; de ser m&eacute;s el de la comunitat que no pas el del prevere, que ara encara marca molt. I tamb&eacute; perqu&egrave; &eacute;s com segrestar la connexi&oacute; amb l&rsquo;Esgl&eacute;sia universal. Val la pena fer l&rsquo;esfor&ccedil; d&rsquo;explicar &ndash;de forma cr&iacute;tica, per qu&egrave; no!&ndash; el calendari, els gestos i els textos lit&uacute;rgics.</p>
<p>Tots hem viscut celebracions que amb voluntat de &ldquo;desmarcar-se&rdquo; de l&rsquo;oficialitat i d&rsquo;encabir-hi una vida compromesa, de vegades es queden a mig cam&iacute;: s&oacute;n igual o m&eacute;s llargues, no necess&agrave;riament m&eacute;s participades, estan atape&iuml;des de text, on sovint hi ha m&eacute;s an&egrave;cdota que testimoni. Sortir-se del gui&oacute; no sempre garanteix celebracions reeixides. Si a la llarga ens hem d&rsquo;enfrontar amb intents de tornar enrere en la lit&uacute;rgia de l&rsquo;Esgl&eacute;sia, o si senzillament volem que aquesta lit&uacute;rgia sigui m&eacute;s adequada a la nostra forma de viure la fe, m&eacute;s val que tots plegats l&rsquo;entenguem millor i que la nostra cr&iacute;tica no provingui nom&eacute;s de la ignor&agrave;ncia o de la superficialitat. Perqu&egrave; la lit&uacute;rgia no &eacute;s cosa nom&eacute;s de capellans.</p>
<div>&nbsp;</div>

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.