Vés al contingut

Pep Claparols és capellà a Figueres i membre del Fòrum Joan Alsina i del GEES

Empordanès com el seu amic Joan Alsina, nascut a Navata (Alt Empordà), ingressa al noviciat de Gap (França), amb els Pares Blancs. Es dedica a la parròquia i, més endavant,és responsable de les Obres Socials del bisbat de Byumba. A partir d’octubre de 1990 comencen les incursions del Front Popular Rwandés (FPR). Ell es compromet sobretot amb els refugiats, en els camps de Rebero i Muhura. El 26 d’abril de 1994 és arrestat, i, sense judici torturat i assassinat per l´FPR.
Va ser un home lliure,amb molta embranzida i creativitat. No sols havia fet una opció clara pels més pobres de l’Àfrica, sinó que els provocava perquè fossin els protagonistes de les seves vides, del seu alliberament. Ja ens ho deia Boff: ”Els pobres no són simples objectes d’ajut, compassió o caritat, sinó protagonistes de la seva pròpia història, artífexs del seu propi alliberament”. En Quim es dedicava molt a fer cooperatives, a les plantacions en els camps de refugiats, a construir habitatges amb rajols especials. Aquests eren premsats sense coure, experiència ecològica que es va veure molt avançada (des de Grenoble es van interessar molt per l´experiment). També cal remarcar que dedicava molt de temps a formar caps per dur endavant aquesta tasca, sense deixar mai de banda el seu treball a la parròquia.
Va ser incomprès pels poders civil i religiós, per una Església tancada en bones cerimònies, bones paraules i bon ensopiment. M’ho deia en una carta que em va escriure: ”Volem fer l’Església dels petits, i sovint, la ‘carcassa’ ens hi posa entrebancs.”
En recordar-lo, hem de mirar què ens diu en Quim ara, avui i aquí, 20 anys després. A la darrera carta que ens havia enviat deia: “Sí, el poder els fa folls; i el poder absolut fa absolutament folls els qui manen. Jo tinc por dels bojos en el poder!”. Això ja ens posa un interrogant per pensar-hi, ara en temps d’eleccions. Em pregunto si els que surten elegits van sempre per servir el poble o per servir el Partit o per servir-se ells mateixos. És el mateix que ens podem preguntar a nivell d’Església: si servim el poble o si servim els de dalt. Mai Jesús de Natzaret no es va dedicar a servir els de dalt, els pobres eren la seva flor i nata.
Vallmajó, a partir de la seva fe, va ser radical en el seu compromís per la Pau, un bon guerriller (no violent) a l’estil de Gandhi, ja que les seves armes eren la paraula clara, la denúncia de tanta corrupció, la passió per la veritat. Aquest profeta de foc, en Quim, sense pèls a la llengua com a bon empordanès, feia “mal” als de dalt i ens en faria avui aquí als que callem tant o estem tan cofois i conformistes. Ell ens deia que la solidaritat ha de ser radical, arriscada i per tant conflictiva. Res de tapar forats, res de beneficència. El mateix que ens deia Joan Alsina uns anys abans des de Xile.
En recordar-lo cal fer una mirada cap aquesta Rwanda, que viu la mateixa situació greu d’abans del conflicte del 1994. Victoire Umuhoza és a la presó del seu país (i no se la pot visitar), i està convençuda que si torna la democràcia hi haurà pau als Grans Llacs. Segueix la querella pels crims contra la humanitat del president i criminal Kagame i quaranta peixos grossos.
En recordar-lo cal fer una mirada sobre aquesta Àfrica tan oblidada, perquè no dóna joc informatiu. Àfrica és una fira de mostres de grans dictadors, civils i militars, de totes les espècies (ho acabem de veure en els conflictes de l’Africa del Nord). No ens diuen res dels grans pillatges i robatoris de les multinacionals ni dels interessos de les grans empreses farmacèutiques. Tampoc no ens informen mai sobre la venda d’armes i el seu gran negoci. Top secret.
Els culpables? Tots plegats! Els que fan i desfan i els que callen o callem, i no fem prou pressió, perquè això té solució, ja que Ruanda no és pas més negra que l’Africa del Sud. “Si a més d’indignar-te, actues, ets dels nostres” és el lema dels solidaris de l’Alt Empordà (GEES).
En recordar la seva mort ens posa en qüestió certes actituds nostres: timidesa, por, covardia o silenci. En Quim ens esperona en aquests moments durs i difícils. Gràcies, Quim! Per la teva passió per la veritat que et va portar a una altra passió i creu. Però vius en el cor del poble africà i en molts de nosaltres.
Temàtica
Territori
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.