Parlem amb... l'Arcadi Oliveres

Entrevista feta per la Maria-Josep Hernàndez, periodista

Què us ha mogut a impulsar el Procés Constituent?

Fa falta. Estem en un moment de tant patiment de la gent, de tanta indignació, de tanta capacitat de resposta per part de la gent però que qualla tan poc entre els responsables polítics i econòmics que valia la pena intentar alguna cosa.

Potser és que si no mirem cap endavant, ja no podem mirar cap a enlloc.

Estem necessitats de mirar cap endavant, sense oblidar les lliçons que el passat ens dóna. Però sí, ara estem obligats a mirar endavant i a no perdre l’esperança.

Us heu definit amb un manifest breu i contundent.

Són els deu punts bàsics per dir quins són els elements de l’economia, la política i la societat que més ens indignen i en els quals volem treballar. Evidentment, en una pàgina i mitja de text no es pot expressar en profunditat, però passat l’estiu traurem un document molt més ampli, en què explicarem punt per punt quines són les nostres pretensions. Poden haver-hi detalls que s’han de perfilar i no tothom ha de combregar amb el cent per cent dels punts, però marquen la línia en què volem treballar.

Les adhesions ja han arribat a les 40.000.

El que pretenem es anar rebent tot un plec d’adhesions de gent que s’hi afegeix i que li sembla que el propòsit és bo. Més endavant volem establir xarxes locals, grups d’actuació a cada poble, amb perspectiva fins que es convoquin les eleccions al Parlament de Catalunya perquè en aquell moment, les persones, grups socials, moviments i ONGs, i també els partits polítics que entenguin que la proposta és atractiva, puguin sumar-se tots en una candidatura. En el cas dels partits, permetrà que cadascun continuï individualment, però que almenys en aquesta circumstància se sumin en una candidatura que serà una coalició electoral per anar junts per intentar revertir aquest sistema que tenim.

Són objectius utòpics?

Bé, no em desagrada el terme utòpic, i a la vida m’han dit moltes vegades que sóc utòpic. Penso que la utopia pot servir per avançar i per funcionar. Ara, estic d’acord que pretendre que tothom estigui plenament d’acord amb tots els punts, és difícil. Caldran moltes converses i molta voluntat de la gent dels diferent pobles i barris per trobar allò que ens uneix. Al marge del que seria la voluntat dels qui prenen decisions, la gent està farta d’aquesta situació actual i com que estem farts volem un canvi. El canvi s’ha de produir, i a més de produir-se en el món social, s’ha d’arribar al món polític i el món econòmic. Som conscients que avui dia tampoc el poder polític no et permet el poder econòmic: podem ser independents, però les grans multinacionals i els grans bancs continuaran manant.

Lidereu aquest projecte però no voleu encapçalar la candidatura ni anar al Parlament. Per què?

Les dues persones que d’entrada arrenquem això, volem que hi hagi més gent al capdavant. Té lògica. La Teresa Forcades pertany a una comunitat, ho pot fer com ho està fent, però el pas d’anar al Parlament és diferent. En el meu cas, tinc les meves limitacions: l’edat no perdona, i per altra banda crec que cal tenir una certa competència política: la vida política m’agrada però no m’hi he dedicat mai així, jo no crec que hi estigui preparat.

I qui, doncs?

Estic convençut que de totes aquestes reunions i xarxes locals sortiran moltes persones que seran competents i estaran ben preparades per assumir aquesta feina. També dir que el fet que no ens presentem té un avantatge, la gent veurà que volem fer de catalitzadors d’aquest procés.

Un procés que espereu que vagi a més.

Crec que més que la força dels partits, és important el suport dels moltíssims moviments socials, associacions i ONGs que fa temps que treballen en aquesta voluntat de canvi de les coses, sigui els d’ensenyament, sanitat, plataformes.. i per aquí volem anar.

Arcadi, personalment què t’empeny i que t’aguanta ferm en aquesta voluntat per seguir treballant per canviar les coses.

Mira, molt senzill. Són dues. Cada matí quan llegeixo el diari el meu nivell d’indignació puja tant, que veig que hem d’estar disposats a lluitar contra les injustícies en un món on la gent podria viure bé. I per altra banda, com que vaig arreu fent xerrades i actes, quan acabo sempre em ve algú de bona voluntat que em saluda i em diu, “aquest discurs està molt bé, però com el podem posar a la pràctica?” I després de donar-hi moltes voltes, la Teresa i jo vam pensar que potser valia la pena generar aquesta espurna per encendre una reacció col·lectiva.