Vés al contingut

<p>Merc&egrave; Sol&eacute;, membre de l&rsquo;ACO</p>
<p>Aquest mes de maig, vaig participar d&rsquo;una experi&egrave;ncia que us recomano. D&rsquo;aquelles que quan les recordes t&rsquo;alegren, i molt, el dia. Va ser al Santuari del Miracle, al Solson&egrave;s i es tractava d&rsquo;un taller d&rsquo;Art i Espiritualitat que en aquesta ocasi&oacute; partia de la fotografia.</p>
<p>Jo no s&oacute;c gaire bona fot&ograve;grafa, per&ograve; s&iacute; que treballo molt amb fotografies, per la meva feina i per la meva afici&oacute; a editar revistes de caire ben diferent. Amb el temps i el photoshop ja he apr&egrave;s que: a) una fotografia sovint porta una c&agrave;rrega emotiva que li ve no tant del seu resultat objectiu sin&oacute; del moment que intentes fixar, que pot tenir un significat profund, i b), per dolenta que sigui, sempre se&rsquo;n pot extreure una cosa o altra. De fet amb aquests principis tan poc perfeccionistes ja es veu ben b&eacute; que no anir&eacute; gaire lluny a l&rsquo;hora de fer-les ben fetes, per&ograve; ja fa temps que tinc ganes d&rsquo;aprendre&rsquo;n. Com sol passar amb tantes altres coses, tinc una m&agrave;quina molt m&eacute;s bona que no pas la seva propiet&agrave;ria, amb unes possibilitats que no m&rsquo;acabar&eacute;. I estaria b&eacute; aprofitar-la millor i desenvolupar una sensibilitat per la imatge que fins ara ni jo mateixa sabia que pogu&eacute;s tenir.</p>
<p>Si hi afegim que porto una temporada cansada i atape&iuml;da i que tenia moltes ganes de fer una aturadeta, em vaig animar a anar al Miracle. I em va encantar! Per moltes coses: la bellesa i la pau del lloc, l&rsquo;excel&middot;lent acollida i la preg&agrave;ria de la comunitat, l&rsquo;organitzaci&oacute; de l&rsquo;activitat, la possibilitat de reflexionar sobre qu&egrave; busco jo mateixa quan faig una fotografia, qu&egrave; &eacute;s la bellesa, quina emoci&oacute; est&egrave;tica em provoca... La contradicci&oacute; entre la dist&agrave;ncia que exigeix fer una fotografia i el gaudi de pert&agrave;nyer a l&rsquo;univers fotografiat. Un bon ant&iacute;dot contra aquest costum que tenim molta gent de fer centenars de fotografies, sense contemplar, sense interioritzar, sense pensar.&nbsp;</p>
<p>La veritat &eacute;s que vam comptar amb dos mestres d&rsquo;excepci&oacute;, no nom&eacute;s pels seus coneixements t&egrave;cnics, sin&oacute; per la seva qualitat humana: en Jordi Farr&uacute;s, fot&ograve;graf professional, i la Lourdes Estrada, professora de filosofia. L&rsquo;un ens va ajudar, i molt, en la part m&eacute;s t&egrave;cnica i l&rsquo;altra ens va fer pensar sobre per qu&egrave; fem fotografies i all&ograve; que volem transmetre. Tots dos amb total senzillesa. L&rsquo;experi&egrave;ncia d&rsquo;en Jordi permetia veure qu&egrave; hi ha al darrera d&rsquo;una bona fotografia: les proves, els intents, les possibilitats, la persecuci&oacute; amb const&agrave;ncia d&rsquo;un projecte est&egrave;tic significatiu.</p>
<p>Quan ho escric, em surt molt ret&ograve;ric, per&ograve; va ser una trobada sense pretensions, sense for&ccedil;ar res, ni en el camp de la fotografia ni en el de l&rsquo;espiritualitat i la preg&agrave;ria, amb un grup d&rsquo;unes deu persones, molt diverses d&rsquo;edat, d&rsquo;interessos, de coneixements fotogr&agrave;fics. An&agrave;vem alternant les q&uuml;estions t&egrave;cniques, amb elements reflexius i amb pr&agrave;ctiques fotogr&agrave;fiques. Les tres posades en com&uacute; van consistir en tres visionats d&rsquo;algunes de les fotografies fetes: en un vam deturar-nos en q&uuml;estions t&egrave;cniques, un altre el vam dedicar els s&iacute;mbols i un tercer a la preg&agrave;ria. I la veritat &eacute;s que vaig quedar molt sorpresa del que va sortir: de la diversitat i de la sintonia.</p>
<p>La natura exuberant en plena primavera va ser una gran inspiradora... per&ograve; tamb&eacute; ho van ser per a algun els senyals de tr&agrave;nsit (extreure &ldquo;l&rsquo;Alfa i l&rsquo;Omega&rdquo; a partir d&rsquo;un ferro doblegat i de la seva ombra en la duresa del sol del migdia t&eacute; el seu punt, oi?) o potser la Pasqua viscuda, o les ganes del grup de fruir de la bellesa del moment.&nbsp;</p>
<p>Fan moltes altres activitats interessants. Les trobareu al web del Santuari. Ah, i la cuina est&agrave; a l&rsquo;al&ccedil;ada de la resta de l&rsquo;activitat: senzilla, per&ograve; feta amb molta estimaci&oacute;. Es nota molt que m&rsquo;enyoro?</p>

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.