1. La crisi és a tots els nivells, no ùnicament l’econòmic. Però la major responsabilitat es concentra allà on hi ha el poder econòmic i les transaccions mercantils. Afecta a tot i ens afecta a tots.
2. Les consequències de la crisi s’han anat aproximant: del tercer món cap al primer i del quart cap a amplis sectors socials propers. Atur. Depressions. Empobriment progressiu. Habitatge. Malestar social.
3. Hi ha una consciència creixent per part de la ciutadania que les coses haurien de funcionar millor. Que cal canviar models i estructures econòmiques, de mercat, de control polític. Aquests canvis s’han de fer d’acord amb els drets de les persones. Indignats.
4.Ara hi ha una alerta col·lectiva, però ja fa temps que moltes personalitats i entitats i iniciatives avisaven i denunciaven problemes urgents: precarització laboral, desnonaments, drets socials retallats.
5.Moltes respostes i encara poques: Informació i denúncia (plataforma habitatge, Ada Colau); sense sostre (cens que s’ha fet amb voluntaris d’entitats el dimecres propassat) Migrastudium. Respostes socials (manifestacions; xarxes socials blogs), twitter...webs, Avaaz. Respostes polítiques: programes dels partits, sindicats, mobilitzacions...Alternatives laborals solidàries (cooperatives, convenis...)
6.Camps de l’economia social que són també resposta. I empreses que han entrat en el camp de la responsabilitat social, contractant persones amb dificultats específiques, conciliant problemes familiars. Centres especials de treball. Empreses d’economia social.
7.Podem construïr algunes alternatives financeres, encara que siguin, de moment, gairebé testimonials. La banca ètica. La banca cívica. La banca no especulativa. Fiare. Tríodos, Coop57, Fets...
8. Hi ha tot un camp personal enorme de caminar en la sostenibilitat individual, familiar, social, d’entitats...Austeritat. Solidaritat. Voluntariat. Informació compartida. Serveis d’intercanvi. Banc del temps.
9.El Tercer Món sempre està en crisi. També és aquí.També podem actuar allà a través d’agermanament de projectes comuns, delegacions...cooperació. Kassumoy i Fandema-Solidança en són un exemple.
10.El canvi comença per nosaltres mateixos. Canvi de xip, de mentalitat, de valors. D’estil de vida. De tota la persona, perquè ha de canviar la filosofia de la vida, dels dels aspectes materials als més espirituals. Canvi en la relació amb la casa-mare-planeta.
Aquests 10 principis i orientacions es resumeixen en dos: Canvi de model de vida, menys consumista i mercantil. Canvi d’objectius: persona i bé comú.
Josep Maria Fisa
Justícia i Pau
Intervenció a la taula rodona organitzada per l'Equip de Pastoral Obrera del Bisbat de Sant Feliu. Molins de Rei, 10 de novembre 2011
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.