Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Nova reacció, de Josep M. Fisa, a l'article de Josep lligadas)

M'afegeixo a la voluntat de l'Agulla de "punxar i cosir", amb la meva aportació al debat sobre l'anomenat procés i, més en concret, la consulta prevista per al 9 de novembre. Prefereixo, personalment, tant pel que fa a la política com per qualsevol tema de debat, el raonament i la interpel.lació, a la valoració d'intencions i capacitats. Cadascú i cada col.lectiu té les seves, d'entrada totes respectables i dignes d'atenció i respecte.

La consulta del 9 de novembre, evidentment, no té unes condicions idònies per a fer-la amb normalitat, com seria desitjable per tots els qui hi estan a favor. Però aquest fet s'esdevindrà així després d'haver intentat prèviament, durant almenys una dècada, camins polítics d'ampli consens, que volien aproximar-se una mica a obrir la porta al que tu, i molts, consideren l'opció política més adequada per a donar sortida al conflicte: L'Espanya federal amb tots els ets i uts.

Si aquesta opció fos possible a mig termini, a partir d'ara, és molt probable que molts nouvinguts a la independència s'hi apuntarien, ben de gust.

I aquí arribem a una qüestió de fons: molts ciutadans i molts votants, federalistes de cor, i no cal que fem llista de noms il.lustres i noms transversals, ja veuen, per l'experiència política  que han tingut i per les decepcions amb què s'han trobat, que aquesta via federal, a la pràctica, és gairebé impossible. Els que ja no veuen profitós, quedar-se com estem (entre altres coses perquè anem endarrera) se'ls fa molt difícil confiar en un camí que només es defensa des d'una banda del procés. Per no haver-hi, no hi ha ni eco. I per no donar, ni aigua. Compartim doncs que és una vertadera llàstima. 

Amb Duran vaig tenir l'oportunitat de dir-li, per correu electrònic, que ell feia també un gran servei a la causa catalana amb el seu posicionament polític. Igualment puc entendre i valorar, no solament el treball fet pel PSC tots aquests anys a les àrees populars que tant estimem, com anteriorment ho va fer el PSUC i ho fa ICV. Però també podem comprendre el corrent popular de fons que s'ha desvetllat, i que és molt transversal. Que uns partits en treguin rèdits electorals és el més normal i natural i que els que d'entrada ja eren independentistes ara s'enfilin a la onada i empenyin amb determinació cap a la independència deu ser legítim.

Estic d'acord amb tu que no sabem com acabarà tot plegat. Si algú ho sabés mouria l'escac amb molta precisió. I el més trist és que qui té més peces a jugar ja dóna la partida per guanyada, com en d'altres moments de la història del nostre país. No sé si l'estratègia més sobiranista és la millor o la més possible o plausible. L'altra no té cap alternativa sinó és la de "esteu molt equivocats i ja us ho trobareu", si us plau per força.

Ens podem preguntar i em sembla que molts ja ho fan, com s'ha pogut arribar a no poder contemplar amb realisme polític una via federal per a Espanya? Què és el que ha passat aquests anys per arribar on som? Molts han anat descobrint el que no s'acabaven de creure que passaria. Se n'han fet llibres extensos i concrets, d'aquesta experiència frustrant, tant d'anàlisi com d'experiència autobiogràfica.

La consulta del 9N no té, de moment, les condicions desitjables, és veritat. I la pregunta doble, va ser un part que abans de donar a llum es donva per morta la criatura. De pocs mesos, petita i escarrransida, però deu n'hi do. Ja creixerà. La consulta, si es fa, aclarirà qui està per cada cosa? No ho podrà aclarir ni que el sí, sí, guanyés amb contundència. Però serà un pas endavant en molts aspectes. I si perdés l'opció més independentista tampoc seria cap desastre. Igualment s'hauria fet un pas endavant. Qui sap si, aleshores, quan una certa miopia i sordesa imperant ja no pogués mirar cap a una altra banda, es podria posar en consideració una nova relació política digne i solidària.

Molts independentistes de cor i pensament, no tindrien cap problema a acceptar aquesta Espanya plurinacional i plurilinguística, rica i plena per a tothom i amb sentiments i bens compartits. De fet això ja ho vivim força a Catalunya.

Però el camí fet des d'un dels punts d'arrencada, a punt de foradar la muntanya -podem imaginar el túnel que s'està construïnt- no sembla que es pugui trobar amb la tuneladora que avança per l'altra costat amb tota la força i tota la tècnica que li correspon. No s'obrirà un túnel sino dos.

Mentrestant, els defensors d'una altra relació política amb Espanya, han de poder fer estratègies que empenyin. I ho fan amb els marges i consensos de què disposen. Res comparable amb "la democràcia institucional i constitucional que ha trencat el consens del 78".

I esmenant cartells, també podríem dir: "Com que votar coses normals és normal en un país normal", votem de moment, en un país -que viu en una situació enganyosa, certament,- per tal que arribem el més aviat possible a "votar amb plena normalitat". Tan simple com això.

Josep Maria Fisa