Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(JMD) Aquestes paraules de l’escena del judici final de l’evangeli de sant Mateu 25, 35 ¿són només una utopia ideal, fora de la realitat, o bé tenen un valor concret i poden inspirar una pauta de conducta a les persones i a la societat ? Tot es juga en una mirada de fons: si considerem els altres com algú amb un valor i una dignitat per sí mateix, en definitiva cada ésser humà com un germà, un fill de Déu; o bé si tenim una mirada oportunista i utilitarista i pensem principalment en termes de benefici i de privilegi personal.

Si ens decantem per la primera mirada, i aquesta és la veritable línia humanista i d’inspiració cristiana, se’n deriven unes conseqüències en tractar el tema de la immigració. Aquests mesos passats hi ha hagut greus episodis al flanc sud d’Europa, a la illa de Lampedusa, a les ciutats nord-africanes de Ceuta i Melilla. Però també el tràfic més o menys ocult de persones provinents de l’est d’Europa, o d’Àsia i Amèrica. Situacions cruentes amb resultats de centenars i centenars de morts per naufragis, per expulsió violenta, però també situacions cruentes per l’explotació en les condicions laborals, en la tracta de persones, dones i nens, en l’internament en centres sense protecció legal. Tot això genera una gran inquietud. 

Cal evitar les utilitzacions demagògiques del tema, creant alarmisme o volent fer un aprofitament partidista amb vistes electorals. Seria una utilització inadmissible d’una realitat complexa i d’un greu problema humà. Hi ha hagut les eleccions europees del 25 de maig i l’any que ve hi haurà eleccions municipals. Cal defugir la temptació de jugar amb la por de les poblacions o de fer pagar als immigrants la irritació dels ciutadans empobrits i amenaçats per una crisi econòmica que no l’han pas causada els qui han vingut de fora, sinó que té arrels profundes en el nostre sistema econòmic capitalista, i que està causant un divisió social i econòmica molt injusta.

No és un problema senzill, ningú amb responsabilitat parla d’una immigració sense control; però tampoc ningú amb sensibilitat humana i cristiana pot quedar indiferent davant la tragèdia de milers de persones empobrides que afronten grans perills per intentar millorar la seva vida  i la de les seves famílies. El Papa Francesc ha estat un gran altaveu d’aquesta inquietud: la realitat de les migracions, en la nostra època de globalització, demana que s’enfoqui i gestioni  de manera renovada, justa i eficaç; això demana la cooperació internacional i un esperit profund de solidaritat i compassió.  És una responsabilitat comuna de tots els països europeus i del món, no només dels que es troben en situació de frontera. 

El més important és tenir criteri, adoptar una mirada veritablement humana i cristiana que superi recels i prejudicis infundats. Cal la col·laboració de molts perquè s’estableixin unes lleis i una opinió pública favorable als immigrants. Cal afavorir les propostes polítiques que humanitzin la realitat social i econòmica i la gestió de la immigració. Una mirada que valori la dignitat de la persona i busqui vies d’integració i no que condueixi a l’exclusió i al rebuig.      

Ens hi juguem molt més del que sembla, en tractar de fer, amb intel·ligència i sentit crític, un món de germans i no d’enemics recelosos. També això forma part essencial del camí cristià que entre tots anem buscant.   (Publicat al número 12 del butlletí Crit Solidari, de l'equip de pastoral obrera del bisbat de Sant Feliu)