Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Josep Lligadas) Hem anat presentant al llarg dels números de L’Agulla d’aquest any, els que s’anomenen els “temps forts”, els temps en què se celebra algun aspecte específic de la història de la salvació: l’Advent, el Nadal, la Quaresma, la Setmana Sants i el temps de Pasqua. Però més enllà d’aquests temps bàsics, al llarg de l’any queden una colla de diumenges més, i una colla de setmanes més, en què no se celebra res d’específic. És el que s’anomena, amb un llenguatge no gaire estimulant, el “temps de durant l’any”. I, en castellà, el “tiempo ordinario”.

Aquest temps és el que va des del final del temps de Nadal fins al començament del temps de Quaresma, i després es reprèn una altra vegada quan s’acaba el temps de Pasqua (és a dir, el diumenge de la Pentecosta) i va fins al començament de l’Advent. El primer tram (de Nadal a Quaresma) són uns pocs diumenges, mentre que el segon tram (de Pentecosta a Advent) en són una bona colla. La durada de cada tram depèn de si la Pasqua cau més d’hora o més tard.

I bé. Què és el que caracteritza aquest temps? Doncs podríem dir que és això que assenyalàvem en el títol de l’article: és el temps de la vida quotidiana. El temps de durant l’any és un temps en el qual no celebrem res en especial, sinó que fem allò que els cristians feien en els primers temps: reunir-se cada diumenge, escoltar la paraula de Jesús i les paraules de l’Escriptura, donar gràcies a Déu, repetir els gestos del Darrer Sopar, rebre l’aliment del pa i el vi en el qual reconeixem la presència de Jesús. És com la nostra vida mateixa. A la nostra vida, habitualment, en el dia a dia, no celebrem coses especials, ni experimentem grans emocions. Més aviat, la nostra vida consisteix a anar vivint una colla de coses més o menys agradables o desagradables, amb la família, a la feina, en les diverses activitats, amb els amics... una colla de coses que són molt quotidianes, molt poc espectaculars. Doncs és el mateix que vivim en el temps de durant l’any: ens trobem cada diumenge amb Jesús i amb la comunitat, i aquesta trobada senzilla posa el segell de Déu en la nostra vida, en la nostra quotidianitat.

El que diferencia entre si els diumenges de durant l’any són les lectures que hi llegim. Així com en els “temps forts” i en les festes les lectures ens ajuden a viure el sentit propi d’aquell temps o d’aquella festa, en canvi en el temps de durant l’any les lectures no busquen destacar determinats esdeveniments o sentiments. Sinó que el que fem és agafar el relat de l’evangeli i seguir-lo per ordre diumenge rere diumenge, saltant, això sí, les escenes que ja llegim en els temps forts. Els evangelis que llegim són els anomenats evangelis sinòptics, és a dir, el de Mateu, el de Marc i el de Lluc, ja que el de Joan es llegeix més aviat en el temps de Quaresma i de Pasqua. Cada any, doncs, llegim un dels tres evangelis sinòptics tot seguit: un any Mateu (en el que s’anomena el “cicle A”), un altre Marc (“cicle B”) i un altre Lluc (“cicle C”). La primera lectura de cada diumenge, de l’Antic Testament, es tria en funció del text evangèlic d’aquell dia. I a la segona lectura, es fa una lectura de fragments de les cartes, majoritàriament de sant Pau, de manera més o menys seguida i sense relació amb la lectura evangèlica (cosa que sovint fa que resultin difícils de contextualitzar).