Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Jaume Roig) Quan aneu pel bosc i descobriu les restes d’antics marges que foren vinyes o bé veieu una barraca mig derruïda o un antic forn de calç, segur que us imagineu els treballs, les suors, els amors de generacions passades. Aquests sentiments experimentareu davant el pont de Malafogassa, amb la diferència que podreu gaudir, a més, d’una construcció sòlida, admirable, en un entorn esplendorós.

El nostre itinerari s’inicia prop del pantà de Sau. Hi arribareu si a Vic preneu la C-25 direcció Girona, fins a la sortida 187- Folgueroles. A la rotonda continueu per la N-141 direcció Folgueroles fins que, passat el km 16, molt a prop del pantà i a l’esquerra, veureu l’indicador d’unes cases de colònies. Podeu deixar el cotxe al pàrquing.

Iniciem la ruta per la pista forestal que coincideix amb el GR-2. El camí s’enfila serpentejant i travessa un torrent. Després de la pujada, arribem a Can Coromina. Davant la masia, un alt saüc ens marca el sender que hem de prendre, que surt a l’esquerra abandonant el GR-2. Pocs metres després, arribem a la carretera de Vic a la presa de Sau. La creuem i davallem fins a passar per sobre d’un torrent i prenem el camí que s’enfila a l’esquerra. Aquí comença un pendent pronunciat fins al punt més elevat de l’itinerari. La pista és un antic camí obert per treure fusta del bosc i s’enfila entre l’homogènia pineda de pi roig. Als marges del camí hi trobem plantes aromàtiques com la farigola i l’espígol.

Un cop dalt la carena,arribem a la carretera i la seguim a la dreta. Pocs metres després, abans d’arribar a Can Valentí, trobem una creu negra i groga en un pal elèctric: girem a l’esquerra per una pista que davalla resseguint el sot de Llirons. El camí baixa suaument fent giragonses. El sender és ple de petjades de senglars.

La impressionant alçada de la pineda de pi roig va deixant lloc lentament a una gran diversitat d’arbres i arbusts. Els colors canvien i el camí s’envolta d’un atapeït mantell de falgueres.

Travessem un petit torrent. És recomanable ajupir-se i entrar a la galeria que ens ofereix l’atapeït bosc de boixos. La foscor i el silenci que s’hi troben són una bona experiència.

A l’esquerra deixem una pista. El pendent de baixada augmenta i seguim sempre paral·lels a la riera del sot de Llirons. El camí es va fent estret i pronunciat i es converteix en corriol fins que la remor de l’aigua ens dóna la benvinguda.

Quan arribem a la pista ja podem veure la riera Major, la més important de les Guilleries. Neix al coll Pregon, prop del Matagalls i desemboca al Ter, poc després de la presa de Sau.

Si prenem la pista a la dreta, arribarem al càmping, però nosaltres anirem a l’esquerra fins a arribar al pont de Malafogassa. A l’entrada, quatre dragons vigilen el pont reconstruït l’any 1498, després dels terratrèmols dels anys 1425-28, que trencaren el pont medieval.

Després de contemplar les tonalitats de les pedres, els esvelts arcs desiguals i el reflex sobre les quietes aigües, descansem i gaudim de la riera acostant-nos a la platgeta de la riba de la riera Major.

Opcionalment, si tenim temps, podem davallar entre les roques pel curs de la riera. D’aquesta manera, descobrirem els gorgs que l’aigua ha anat fent amb els anys i coneixerem els arbres de l’ombrívol bosc de ribera. Diuen que els verns són els vigilants de l’esperit de l’aigua, amb les fulles arrodonides i dentades i amb uns fruits que recorden unes pinyes menudes. Juntament amb els gegantescos pollancres, els àlbers i els avellaners que neixen amb molts brots junts, fan una galeria molt fresca i ombrívola. Si fa prou calor, no descarteu un bany a les aigües fredes.

La tornada al pàrquing es realitza pel mateix camí, en una hora i mitja.