Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Salva Clarós

A finals d’agost, es va produir una petita revolta a la Barceloneta contra l’impacte que els pisos turístics i els seus ocupants ocasionen al veïnat. Els veïns es van manifestar al crit de guerra que portaven escrit a la samarreta: “La Barceloneta no es ven”. No obstant, en el decurs de la marxa reivindicativa fins arribar a la plaça de Sant Jaume, el cartell més llegit penjant de persianes tancades i balcons semblava dir just el contrari: “En Venda”, “To Rent”. 

Segons Barcelona Activa, l’agència de promoció econòmica de la ciutat, el turisme a Barcelona té un impacte econòmic de 20 milions d’euros diaris i genera uns 100.000 llocs de treball (dades de 2011). No ens hauria de sorprendre que, als beneficiaris principals, que son el comerç, la hostaleria, la restauració..., s’hi hagin afegit els mateixos ciutadans que lloguen pisos pel seu compte, molts de manera informal, és a dir que no consten. Aquesta modalitat de lloguer d’apartaments molt estesa no només a Barcelona sinó a moltes altres ciutats d’Europa, i que fem servir els mateixos barcelonins quan anem de vacances, és la gota que fa vessar un vas ja molt ple en alguns barris de Ciutat Vella. 

 

Coneixent-nos com ens coneixem a casa nostra, seria estrany que davant d’una gallina dels ous d’or com el turisme, i a la vista dels pisos buits que hi ha a la ciutat, no fossin els mateixos barcelonins els que volguessin treure’n profit. Llavors em pregunto si la protesta a la Barceloneta era contra els turistes o contra els veïns que els lloguen els pisos, els botiguers que faciliten les begudes, els bars i restaurants que fan l’agost obrint més terrasses al carrer i que demanen ampliació d’horaris comercials. La pregunta és pertinent perquè el que s’ha mostrat per la tele, amb la tendència a buscar culpables aliens que tant ens caracteritza, són els turistes brètols que gasten poc i molesten molt. Però les crues imatges de joves nus que van donar la volta al món només són la part visible (anecdòtica) d’un problema de molt més calat que té a veure amb interessos contradictoris dels barcelonins. I aquí, les complicitats estan molt més repartides. Es clar que si el que es tracta és només de buscar culpables, sempre es pot carregar contra l’ajuntament per permissivitat amb tot plegat!!