Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El passat dimarts vaig estar a Berga convidat per commemorar el desè aniversari de l'Escola de laics creada en la diòcesi de Solsona per estimular la vocació laical i formar futurs agents de pastoral. Em trobo amb un notable gruix de persones interessades en sentir parlar de la presència del laic en la vida pública, del testimoniatge cristià en la societat actual.

Celebro, en primer lloc, la iniciativa. L'Església del futur necessita laics formats que tinguin l'audàcia i el coratge de donar testimoni de la fe en un món indiferent i, molt sovint, hostil. La fe és un do i una trobada, però en la mesura que la testimoniem, desvetllem el desig de viure-la, de participar de la mateixa vida divina.

M'agrada el clima, el nivell d'atenció i l'interès de les persones que, de manera anònima i gratuïta, s'acosten per participar de l'acte. És un vespre fred i ha plovisquejat tota la tarda, però això no fa recular el personal. Aquest tipus d'actes fan pujar l'autoestima eclesial, perquè ens fan prendre consciència de què hi ha moltes persones, de bona voluntat, que aspiren a viure amb coherència la seva opció fonamental. No se'n faran eco els mitjans de comunicació de masses, però l'acte ha existit i revela la vitalitat de la comunitat cristiana.

Més enllà de l'acte protocolari, emergeixen preguntes de gran interès i es crea un clima de comunió, de persones que cerquen de viure fidelment la seva adhesió personal al Crist, reconeixent les fallades i dificultats que comporta aquest seguiment.

Heus aquí una iniciativa eclesial sòlida, positiva, amb visió de futur. El laic cristià és un ésser fronterer, a mig camí entre el món i l'església. Ha de saber captar els batecs del món per fer-los arribar dins de les entranyes de l'església, però també ha de saber comunicar el tresor de la fe en el món, el vertader antídot a la desesperació, a l'escepticisme, a la buidor existencial. Necessitem laics formats, capaços de fer present el Crist en els àmbits profans, en els entorns on hi ha patiment i vulnerabilitat.

El cristià no pot ser indiferent a la ferida. La seva missió és estar a prop de la ferida, per curar-la i inocular esperança al qui pateix.

Celebrem una bona notícia: deu anys de l'Escola de laics. Ens cal, però, saber articular una espiritualitat enmig del món, significativa i creadora.