Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

La lògica del do és inherent a les grans savieses espirituals de la humanitat, també és present en els ensenyaments de Jesús. Es tracta de donar, de donar sense mirar, ni calcular, de donar generosament, sense estar pendent dels retorns, ni dels resultats. La donació gratuïta no entén de càlcul de rendiments, ni de beneficis. És un moviment que brolla del cor i que consisteix en oferir-se, en posar-se a disposició sense esperar res dels altres, ni tan sols la gratitud.

La lògica del do té com a màxima expressió el gest del bon samarità. El personate de Lluc para, recull el malferit, paga les despeses que ocasiona la seva atenció i se'n va. Aquí s'acaba la història. Certament, algú pot preguntar-se: ¿Per què ho fa? ¿Per què es complica la vida? ¿Per què no passa de llarg com els dos caminants que l'han precedit? ¿Per què respon a la crida? ¿Quin benefici n'extreu? ¿És un comportament absurd? ¿S'ha begut l'enteniment?

El bon samarità para i respon a la crida. Ho fa generosament. No ho fa mogut per la por. No ho fa mogut per l'exhibicionisme. Ningú no el veu. Ningú no sabrà el que ha fet. La seva obra és tan discreta que ni tan sols el malferit sabrà qui l'ha atès. El bon samarità respon a una crida. És una crida interior. L'ètica és gratuïta o no és ètica. Si hi ha algun interès amagat, alguna motivació inconscient, alguna culpabilitat per purificar, no hi ha acció pura, perquè l'acció pura, com la paraula pura és do generós que el bolca cap enfora sense esperar res.

Molts consideren que la lògica del do és increïble, que sempre hi ha alguna motivació egocèntrica en el gest d'ajudar, en l'acte de parlar, en l'obra caritativa. Molts pensen que fins i tot l'acció més pura arrossega un rastre d'ego que la tenyeix d'humanitat i que la lògica del do és la lògica de Déu, però no és la dels homes.

No podem fer un judici d'intencions, perquè les intencions són molt sovint tan secretes que ni la mateixa persona que les viu sap identificar-les i veure'n els estrats. No és legítim projectar les intencions malèvoles en l'acció dels altres, ni veure-hi sempre un interès ocult. Donem-nos l'oportunitat de pensar alguna vegada que l'ésser humà és capaç de donar-se generosament, gratuïtament perquè se sent cridat, des de dins del seu ésser, a obrir-se i a actuar com el Déu que es dóna infinitament.