Corria l’any 2003 i el candidat més ben situat per succeir Ricard Maria Carles a Barcelona era Manuel Ureña, el bisbe de Múrcia-Cartagena, (on se'l recorda perquè havia volgut prohibit repartir caramels a les processons, una secular tradició murciana). El Govern espanyol va pressionar descaradament perquè fos així. Però la candidatura es va frustrar i Ureña va ser enviat a l’arxidiòcesi de Saragossa com a premi de consolació, pas previ per esdevenir el cardenal primat de Toledo. A Ureña li agradava córrer –també literalment- i va començar una frenètica cursa per fer mèrits i omplir el seminari, sobretot de nois colombians de la regió de La Ceja. Però un intent de suïcidi va destapar una gravíssima xarxa de compra i venda de favors, no precisament de tipus econòmic. Malgrat les denúncies, el cas es va tapar i els responsables del seminari de Saragossa van ser desautoritzats. Fins passat l'estiu del 2014, després de l'arribada del papa Francesc i quan el cardenal Antonio María Rouco va deixar de controlar tots els ressorts. Aleshores va esclatar un nou cas, al poble d’Epila, i el papa Francesc va cessar fulminantment Manuel Ureña. “Esta tarde te quiero ver en Roma”, li va dir el papa. Va tornar dimitit.
Aquest episodi més propi de pel·lícules d’aventures o policíaques té també altres connexions. Una és la de l’actual arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. Des de fa mesos, sempre des de fonts aragoneses, se l’assenyala com un dels principals instigadors de les filtracions i investigacions per fer plegar Ureña. És la vella tàctica de matar el missatger o de desviar l’atenció dels autèntics fets, tot presentant detalls morbosos, amanits amb una trama de conspiracions, missatges personals que ara surten a la llum i una etiqueta cridanera: Vatileaks maño. En el fons, però, es vol atacar Omella i el papa des dels mateixos sectors conservadors que ara critiquen l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia per la seva obertura o els gestos de proximitat amb els exclosos del papa Francesc. Un pontificat que per ells és "una comèdia de fantasia". El que no els agrada és que el papa o Omella facin neteja. Aquests nuclis preferirien que tot continués igual i que es continués tancant els ulls a una realitat que clamava al cel. O a la Pilarica.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.