Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge passat es va celebrar a Suïssa un referèndum en què es consultava a la població helvètica sobre l’autorització per a poder construir els típics minarets des d’on es crida cinc vegades al dia a la pregària musulmana en les mesquites que hi ha en les poblacions d’aquest variat país centreeuropeu. El resultat va ser d’un 57 per cent de vots en contra. Jo no crec que aquest resultat hagi estat un expressió de la intolerància suïssa sinó més aviat un resultat molt poc reflexionat i molt condicionat per les pors del que pugui representar donar un pas que condicioni el futur d’una presencia islàmica que cada vegada es manifesta entre nosaltres amb una marcada identitat. Fixem-nos, per exemple, quin poc debat que hi ha hagut anterior al referèndum i, en canvi, com han estat les reaccions posteriors, que fins i tot n’hi ha hagut moltes de xenòfobes i islamòfobes. Val a dir que el resultat d’aquesta consulta popular no afecta pas a la construcció de mesquites o a la llibertat de la pràctica religiosa musulmana, sinó que simplement és la del detall mínim de coronar una edificació amb un estil arquitectònic declaradament arab-musulmà. Pel que hem pogut llegir després hi hagut la por a cedir massa, la por a la utilització del minaret per fer les cinc crides a la pregària, la por a escoltar una megafonia eixordadora. Alguns, però, de l’altra banda, també hi han vist un perill democràtic atès que la realitat musulmana a Suïssa només és la del 5 per cent de la població total, uns 400.000, per tant vol dir que la majoria ha decidit fortament en contra d’una minoria.

De tot el que he vist i he sentit aquest dies, arrel d’aquest fet, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat la invocació repetida a la reciprocitat, perquè a mi em sembla un argument molt perillós. M’explicaré. Dir que aquí s’han de posar límits a la construcció de les mesquites perquè als països islàmics no es pot construir una església és una aberració absoluta. Jo crec que Occident s’ha d’erigir en una societat pedagògica que intenti transmetre amb convenciment els valors de la comprensió, la tolerància i la llibertat religiosa. Occident no pot cedir dels valors que ha descobert amb el pas de la història i ha de sentir una mica més de compassió per aquelles societats menys desenvolupades i que viuen encara ancorats en etapes de la història que nosaltres ja hem superat (em refereixo, per exemple, al feudalisme medieval pre-democràtic o a la discriminació de les dones). Tot això que ara nosaltres veiem amb tanta sorpresa són coses que també s’han viscut a occident i s’han anat vencent amb el pas dels anys. Ara per ara, jo només veig que amb les nostres postures i decisions no logrem convèncer sinó més aviat obrir ferides i crear sospites i preocupacions. Els cristians hauríem d’apostar per una bona convivència entre l’islam i el cristianisme i també amb les altres religions i les no-creences, fonamentats sempre en el diàleg, la tolerància i el respecte mutu. I l’islam a Europa també s’ha de treballar molt més la simpatia, distanciant-se ben clarament de les imatges d’un islam violent i intolerant que tan sovint ens ve de fora. I nosaltres hem de trencar amb molts prejudicis i estereotips que tenim dels musulmans. L’orgull d’Occident hauria de ser el nostre règim indiscutible de llibertats per sobre de les falses polítiques de reciprocitat amb els països de tradició, àrabs, on s’aplica impecable la lleu de la “sharia” que dimana directament d’El Corà. N’estic segur, amb el temps, les llibertats aniran guanyant terreny i aniran obrint-se pas a pas en els països més restrictius. Amb aquest resultat del referèndum suís només hem pogut constatar una cosa que ja sabíem, que Suïssa no és cap terra xenòfoba o islamòfoba, però sí que en alguns dels seus cantons plurilingues, potser els més tancats, el conservadurisme o la por ens ha portat a girar-se d’esquena a una realitat canviant entre nosaltres. Què bonic seria si Suïssa no fos només un paradís fiscal per a les finances i fos també un paradís per a les llibertats religioses.