No deixem passar de llarg l’interessant i molt compromès viatge que va fer el papa Francesc el cap de setmana passat a Armènia. Un breu viatge de tres dies, del 24 al 26 de juny, per poder defensar i mostrar la solidaritat amb uns cristians que han estat i són encara –durament– perseguits. Recordem que ells són ara els actuals descendents de les víctimes que van sofrir un cruel genocidi contra aquesta nació armènia a principis del segle XX.
Justament el papa Francesc s’hi va referir l’any passat, el 14 d’abril del 2015, en la celebració del centenari de la cruel persecució, i va utilitzar sense cap recança la paraula “genocidi”, la qual cosa va molestar molt al govern turc que va cridar el seu ambaixador a la Santa Seu, Mehmet Pacaci, a la capital, Ankara, per mostrar el seu disgust davant d’un extermini que Turquia nega repetidament.
Aquesta tensió és la que no va permetre, per prudència, fer el viatge l’any passat. En canvi, aquest any, el papa Francesc, per rebaixar les tensions va fer una cerimònia al Palau de la Cancelleria per commemorar a l’ambaixador turc a la Santa Seu, Taha Carim, que va ser assassinat per un grup terrorista armeni l’any 1977. Una mostra d’equanimitat i equilibri diplomàtic per poder realitzar ara el viatge a Armènia sense tensions amb Turquia.
De totes maneres és innegable l’atreviment del papa Francesc perquè novament va tornar a repetir la paraula “genocidi” només arribar al país del Càucas i davant de totes les autoritats civils i el cos diplomàtic. Va dir: “Aquella tragèdia, aquell genocidi, per desgràcia, va inaugurar la trista llista de les terribles catàstrofes del segle passat, causades per aberrants motius racials, ideològics o religiosos, que van encegar el cervell dels botxins fins el punt de proposar-se com a objectiu l’aniquilació de poblacions senceres. És molt trist que les grans potències aleshores miressin cap a una altra banda”.
Però el viatge del papa Francesc, no sol ha estat per motius de solidaritat, sinó que també ha estat marcat per uns clars objectius ecumènics, atès que ha estat en tot moment acompanyat pel Patriarca Suprem de l’Església Armènia, Karekin II, que ja el va rebre d’una manera formal a la catedral Apostòlica d’Etchmiadzin, on el papa Francesc va poder expressar les seves intencions, tot dient que “l’Església catòlica desitja cooperar activament amb tots els qui es preocupen pel destí de la humanitat i el respecte dels drets humans, per tal que en el món prevalguin els valors espirituals, desemmascarant a tots aquells que desfiguren el seu sentit i la seva bellesa. En aquest sentit, és vital que tots aquells que confessen la seva fe en Déu uneixin les seves forces per aïllar els qui es serveixen de la religió per portar a termini projectes de guerra, d’opressió i de persecució violenta, instrumentalitzant i manipulant el sant nom de Déu”.
Tal i com també ho va fer també el papa sant Joan Pau II l’any 2001, el papa Francesc va dedicar el segon dia de la seva estada a Armènia per visitar l’emblemàtic memorial del genocidi armeni, erigit a Tzitzernakabert, a la capital armènia d’Erevan, on el papa va poder pregar uns moments davant de la flama eterna del monument que recorda contínuament el milió i mig de víctimes d’un holocaust que encara avui dia es nega. En el llibre d’or del Museu del Memorial el papa hi va escriure: “Que Déu guardi la memòria del poble armeni. La memòria no s’ha de diluir ni oblidar; la memòria és font de pau i de futur”.
De la capital, Erevan, el papa es va traslladar després, el dissabte 24 de juny, a la capital del nord del país, Gyumri, que l’any 1988 va patir un desolador terratrèmol i allà va recordar que “les tres bases estables sobre les que s’ha d’edificar i reconstruir incansablement la vida cristiana són la memòria, la fe i l’amor misericordiós”.
El darrer dia, diumenge passat, 26 de juny, va ser la jornada més ecumènica. El papa Francesc va ser convidat a la celebració de la Divina Litúrgia, que és la missa dels ortodoxos, al Palau Apostòlic d’Echmiadzín, que és el “Vaticà dels armenis” i es troba a l’oest de la capital. Aquí és on el papa va citar a sant Gregori de Narek, un poeta, filòsof i teòleg armeni que el papa Francesc va proclamar l’any passat com a doctor de l’Església en aquella polèmica celebració del centenari del genocidi a Roma. Després, amb el Patriarca Karekin II van visitar el monestir de Khor Virap i a la sortida, tots dos, conjuntament, van deixar volar dos coloms blancs com a símbol de la pau tant necessària per a aquest país.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.