Pasqua amb dolor

Bona Pasqua! Avui celebrem el diumenge de Resurrecció que és la més gran de totes les festes cristianes. Una festa en què afirmem que Déu està a favor de la vida, que Déu està al costat del qui mor, del qui pateix injustament i que ell ens dóna la vida i la felicitat eterna. I com a signe d’aquest compromís de Déu a favor nostre tenim la resurrecció de Jesús.

Per arribar a aquest punt, litúrgicament, aquesta setmana hem observat i rememorat molt detingudament la passió i mort de Jesús de Natzaret, però també hem viscut fets molt cruels que ens han recordat que el patiment i el dolor està molt viu i present entre nosaltres. No es tracta d’una cosa que ha quedat ancorada en un passat que era més violent i més injust que el nostre present, sinó que les injustícies amb innocents segueixen essent el que ens qüestiona més la vida ara.

Dimarts passat al matí van morir 34 persones en els atemptats terroristes que van tacar de sang l’aeroport i el metro de Brussel·les, a Bèlgica. La mort injusta d’aquestes persones, que van ser víctimes de la causa suïcida d’uns encegats que ho barregen amb la religió, ens ha tornat a mostrar com n’és de complicada, complexa i perversa la ment humana.

D’altra banda, ja arrossegàvem sobre les nostres espatlles el misteri de la mort accidental de la matinada del diumenge passat a Freginals, al costat mateix d’Amposta, de 13 noies estrangeres, universitàries, que estaven a Catalunya seguint el programa Erasmus. Tornaven ben tranquil·lament, de nit, després de les Falles a València i –possiblement, per una errada humana– l’autocar va bolcar en plena autopista. Tinguem avui un record molt especial, doncs, per totes aquestes víctimes mortals i sobretot pel dolor que ara deuen estar passant els seus familiars i amics davant d’una pèrdua tan gran.

I no sols és el dolor per la mort sinó que moltes vegades el dolor també és pel patiment per la vida, per poder viure dignament. Tinguem un record avui també pels refugiats que hi ha a Grècia –homes, dones i molts nens–, i que es troben ara en un carreró sense sortida. D’una banda, fugen dels seus països a causa de la dura guerra i de l’empobriment que això comporta, però per altra banda es troben amb el mur d’una Europa tancada.

Moltes persones, dimarts passat a l’aeroport i al metro de Brussel·les van córrer desesperadament quan van sentir les explosions darrera seu, però cap d’elles es va trobar amb un mur que els hi tanqués el pas. Totes elles corrien buscant la llibertat i deixant enrere el perill, el terror i la desesperació. Els refugiats que marxen dels seus països, havent-ho perdut tot i gastant-s’ho tot, ara es troben que no hi ha llibertat ni país d’acollida. La vella Europa, immersa en una crisis econòmica però defensora del seu benestar, ara no reconeix la Convenció de Ginebra en el seu Protocol addicional del juny del 1977 en el que es comprometia a donar protecció a les víctimes dels conflictes armats internacionals.

Si aquests dies vèiem que Jesús va ser traït i venut per trenta monedes de plata, ara els refugiats a Grècia són venuts i retornats a Turquia per 6.000 milions d’euros que la Unió Europea entregarà al govern d’Ankara si assumeix el contingent d’aquest refugiats. La història, per tant, es repeteix incansablement i segueix fent patir a molta gent que se sent venuda pels interessos del benestar d’altres. Moltes persones en el nostre món veuen com els seus drets es van retallant cada vegada més i com la seva vida cada vegada depèn més de les mans dels altres. Com a cristians nosaltres no podem acceptar i hem de denunciar aquest acord entre la Unió Europea i Turquia perquè posa en joc el dret i la vida de moltes persones.

Ara més que mai Europa ha de veure que, malgrat la seva precarietat econòmica, també s’ha de fer càrrec de la pobresa i la misèria dels països més pròxims. Ja ho va denunciar també el mateix papa Francesc en el seu discurs l’any passat a la seu del Parlament Europeu a Brussel·les dient que “Europa serà capaç de fer front a les problemàtiques associades a la immigració si és capaç d’adoptar polítiques correctes, valentes i concretes que ajudin els països d’origen en el seu desenvolupament sòcio-polític i a la superació dels seus conflictes interns –causa principal d’aquest fenomen–, en comptes de fer polítiques d’interès, que augmenten i alimenten aquests conflictes. És necessari actuar sobre les causes i no solament sobre els efectes”. Molt bona Pasqua (amb dolor) a tothom.