Tres gavines eren el centre d’atenció, explorant la xemeneia de la Capella Sixtina, quan la fumata blanca va sortir a les 18:07 h. Molt fum i molt blanc. Va agafar per sorpresa tant els qui se l’esperaven a les 17:30 h com els que començaven a arribar, pensant que seria a partir de les 19 h. Fins aquell moment el sol radiant havia portat les desenes de milers de persones que ocupaven la plaça de Sant Pere a buscar les poques ombres existents. Es feien selfies, vídeos, s’abraçaven i cantaven o simplement miraven la reacció de la gent. La notícia en pocs segons havia arribat arreu.
Fins i tot a sota terra. Elena Giovannini estava al metro. "Feia una estona que m’havien dit que anés cap a la plaça, i en un moment la gent que hi havia al vagó han començat a cridar ‘fumata blanca!’ i ‘habemus papam!’". La periodista d’Il Messaggero, de mare barcelonina, explica que hi havia una emoció compartida. «He vist moltes persones molt emocionades... una monja s’ha posat a plorar preguntant-me si arribaria a temps. Hem començat a córrer tots cap a plaça de Sant Pere, tota la ciutat m’ha semblat molt emocionada per aquest anunci», explica. No ha estat l’única que ha entrat corrent, aquesta hora que ha separat la fumata blanca de l’habemus papam ha estat un continu de persones corrent cap a la plaça, amb l’esperança de poder veure el nou papa.
Giovannini ha arribat a temps i s’ha situat a l’únic indret amb connexió a internet, el balcó que s'anomena Braç de Carlemany de la plaça, només d’accés per a periodistes i fotògrafs, des d’on ha seguit les primeres paraules del nou papa i ha vist la gent que hi havia a la plaça. S’explica aquest interès perquè "vivim un moment amb una política sense respostes, amb moltes guerres i crisis diverses, i hi ha qui torna a la fe perquè hi veu un ajut real".
Per alguns dels qui estan a la plaça és una sorpresa presenciar la fumata blanca. Havien entrat a veure què tal. I sense saber com, ara tenen la possibilitat de ser dels primers en veure el nou papa. La Karine i en Clemente, de Xile, fa un mes que han decidit anar a Roma, i no saben perquè han entrat a la plaça. I ha estat entrar i fumata. Marxen divendres. "No sabem si és un missatge que hem de tornar a anar a missa o què", expliquen rient. No saben els noms de cap dels candidats, però sí que volen algú "similar" al Papa Francesc.
Giovanni Zúñiga està intentant que el seu fill petit deixi de plorar, posant-li el xumet. Amb la seva dona i els seus dos fills també estan a la plaça per casualitat. Venen de Nova York i fa temps que havien decidit viatjar a Itàlia. "El que estem vivint en aquests moments és un sentiment preciós, diví, és increïble! Jo sempre demano a Déu que em porti on vulgui, que em sorprengui, i realment des que estic a l’Església Catòlica ho sento així, em passen coses boniques. És una vivència d’alegria i de pau, són coses que no sé com explicar". El papa que vingui li és igual. "El que sigui, però que sigui el millor".
Menys espiritual és el punt de vista de dues parelles de catalans de Barcelona ciutat, que estan a Roma per a celebrar que fa 30 i 36 anys que es van casar. Son en Toni Ballard, la Núria Rodríguez, la Maite Salichs i en Julián Pastor. També diuen que estan a la plaça per casualitat i se senten privilegiats de viure aquest moment. "Això és caure dempeus", diu Pastor. En Toni explica que és catòlic de formació, ja que va estudiar als Maristes, i també de cultura. "No ho exerceixo molt, però penso que la religió és més que anar a missa". Al seu costat, Salichs és contundent. "Jo sóc atea total, però em sembla superinteressant, perquè és històric, no em representa res, però m’agrada". De fet, al matí ja havien anat a veure l’espai on el Papa Francesc està enterrat. A Salichs ja l’ha impressionat per la seva senzillesa. Comparteixen que al Vaticà li sobra "pompa". Ballard es planteja potser anar a la primera missa del Papa, però "no voldria apretar massa", explica mirant a Salichs de reüll.
Encara no ha sortit el nou papa pel balcó. Segueix arribant gent corrent a la plaça. Màxima expectació també pels periodistes. Aquest dijous els redactors, fotògrafs i càmeres acreditats al Vaticà ja havien passat dels 4.000 que ens van dir el primer dia, fins als 6.000. "Pots dir que són de 90 països, més països que els d’orígen dels cardenals", explica el servei de premsa.
El periodista Pep Martí, de Nació Digital, està a la Sala Stampa. És el seu segon conclave i per ell viure aquests moments és sempre molt emocionant. Ha vist "la mateixa emoció i reacció" davant la fumata blanca que en l’anterior ocasió. Demana que quan surti el papa ens fixem amb el nom escollit, perquè "ens pot donar orientacions".
I així és, una hora després de la fumata blanca, surt el nou papa, Lleó XIV, pel balcó, després de l’«Habemus papam», a les 19.13 h.
Martí està exultant. "El nom de Lleó té una importància capital, perquè a banda que és un element completament sorprenent, ens està dient: continuo en una línia d’obertura, però jo no sóc el Papa Francesc II. Hem de tenir en compte que Lleó XIII és l’home que davant el triomf del capitalisme industrial, diu que els treballadors també han d’estar a la taula del progrés, als drets sindicals, és qui defensa el sindicalisme cristià, obre les portes a les democràcies cristianes, és l’home que després de la tensió amb França, reprèn relacions diplomàtiques amb la França republicana i laica", explica al moment de rebre la notícia.
"Lleó XIII també és la persona que té al seu costat un enorme diplomàtic, que era el cardenal Mariano Rampolla", afegeix Martí, i es fa una pregunta que pot ser una clau del que passarà les pròximes setmanes. "Serà Parolín el Rampolla de Lleó XIV?". Considera que seria "un bon tàndem".
Després de conèixer el nom del nou papa trobem també a Antonio Marujo, un peroidista portuguès de «Sete margens» que ens fa un anàlisi express. Comença contundent. "No m’ha agradat el vestuari, tot i que no és el vestit tradicional carregat, tampoc és el de Francesc, que era blanc i prou". En segon lloc, Marujo destaca "el que ha dit sobre la pau per tot el món, sembla que és una preocupació molt important". En la mateixa línia de Martí, apunta que el nom escollit no se l’esperava. "Lleó XIII ja parlava d’un canvi d’època, una mica com Francesc, ens està dient que ha comprès que estem en un canvi d’època en la línia del papa Francesc".
A Marujo no li agrada parlar de dues faccions al conclave. "Mai m’agrada parlar de progressistes i conservadors perquè és una clau que no ens ajuda a llegir-ho. El papa Francesc era progressista a nivell social però no canvia pel que fa a l'avortament, Joan Pau II tenia coses a l’esquerra de la política contemporània però era rígid en temes de doctrina moral. És una clau molt simplista per parlar d’un papa i posició dins l’església. Crec que potser hem de parlar d’immobilistes i de gent que està atenta als signes dels temps per comprendre l’època on viuen i què s’ha de fer en aquesta època", conclou.
Poc després hi ha la roda de premsa de Matteo Bruni, que bàsicament explica que divendres hi haurà una missa a la Capella Sistina, diumenge el Regin Caeli a la plaça i dilluns una audiència del Papa amb els periodistes acreditats. I el dia s’acaba veient els primers exemplars de l’Osservatore Romano, amb una gran foto del nou papa. Pizzes i a recuperar-se.
El dia que ara s’acaba, ha començat radiant, i, m'adono que tot ja apuntava que avui ja coneixeríem al nou Papa. Sobretot des que s’ha filtrat que el cardenal Giovanni Battista Re havia expressat que esperava que al vespre "ja hi hagi fumata blanca", en un acte a Pompeia, com ha estat. A mig matí ho comentàvem amb la Míriam Díez, directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura. "Vinc perquè no voldria no ser-hi, és el tercer conclave que visc". Assegura que aquest conclave és "molt diferent" dels altres. "Estic veient per exemple una expectació que no havia vist, i dels mateixos fidels, una gran connexió amb els telèfons que gairebé miren més que els rosaris, penso que altres vegades veies més resant", apunta.
Díez està convençuda que el conclave serà curt. "La tecnologia és un dels factors que farà que aquest conclave sigui curt, perquè no m’imagino els cardenals gaires dies sense comunicar-se amb els seus fidels, tenen ganes d’acabar també per tornar a la normalitat de les seves vides". Al matí del dijous el tema més comentat és per què la primera fumata negra s’havia fet esperar dures hores més del previst el dia abans. Per Díez, que coneix el predicador Cantalamesa d’haver-lo traduir de l’italià la castellà, està clar que es va allargar. En qualsevol cas, creu que algun dia sí que en sabrem del cert el motiu.
La Sílvia Pol, directora informatius IB3, discrepa. "Devia passar alguna surrealista que desconec, i no em vull aventurar a fer suposicions, jo crec que mai sabrem què va passar ahir, és un procés molt transcendental però molt hermètic", explica. Comenta que va ser complicat gestionar l’espera de la fumata negra del dimecres per les televisions. Ella és qui va tenir la idea de traslladar els informatius de la televisió púbica de les Balears a Roma, per acostar els informatius a la gent i sortir al carrer on hi ha la notícia, explica.
"No passarà res, hi ha moltes especulacions, però no canvia res, tots els cardenals son catòlics". És la resposta a què espera del conclave de Juan de la Torre, fundador de l’empresa amb seu a Barcelona de comunicació La Machi. Assegura que l’interès per la fe catòlica ha crescut comunicativament des d’abans de la renúncia de Benet XVI. "Hem passat de ser gairebé un nínxol a que el 84% dels espanyols considerin l’Església Catòlica una institució rellevant en el debat social", assegura. Ho atribueix sobretot a la figura del Papa Francesc.
Cap a les tres en Jordi Pacheco, director de Flama i Foc Nou, surt de la Sala Stampa. Explica que des del seu punt de vista és erroni pensar que l’interès en la informació religiosa és baix, perquè "estem veient que més aviat és fluctuant, hi ha 1400 milions de catòlics, i l’Església és un actor fonamental en les relacions internacionals". Pacheco vol dedicar aquelles hores a acabar d’explorar i estudiar els perfils dels cardenals que podien sortir per ser papa, especialment els menys coneguts.
A fora la plaça hi ha un home amb una bandera espanyola corrent. És en Javier Losada, que no vol que el seu grup es perdi. Ha viscut a Sant Feliu de Llobregat i ara resideix a Ponferrada, i està neguitós perquè té por de perdre el creuer que els ha de portar a Còrsega, Marsella i Barcelona. Han vist la fumata negra del matí, però el creuer no espera. Marxen contrariats.
A la part alta de la plaça, a l’esquerra mirant frontalment l’edifici, hi ha el lloc amb més bona visibilitat de la plaça per a fer imatges, tot i que costa veure la xemeneia. A les 16 hores un centenar de periodistes ja estan preparats mirant com va arribant gent a la plaça. El que no es pot fer des d’allà és parlar amb la gent que hi ha a la plaça. Als fotògrafs que volem ens condueixen a primera fila, al davant de tot, però allà tampoc puc parlar amb la gent de la plaça. Marxo.
Abans que em facin fora de la zona, i que els pugui demanar el nom, em trobo, al davant de tot, amb quatre persones de Puerto Rico i Guatemala, amb banderes i paraigües. Expliquen que es van conèixer el dia abans esperant, i aquest dijous han arribat a les 9 hores del matí, ara sí, més ben preparats que el dia abans. Porten tota una jornada esperant. Estan cansats però contents. Esperen que avui hi hagi la fumata blanca.
Estirats a terra, amb llibres entre les mans i arrecerats del sol, hi ha un grup d’estudiants de la Universitat Gregoriana, que estan estudiant teologia. Són caputxins d’Itàlia, Croàcia i Brasil. Expliquen que estan fent els deures, perquè demà al matí tenen classe. Llegeixen llibres de la història de la penitència, hebreu i grec. Si no hi ha fumata blanca, estan disposats a saltar-se les classes de divendres.
La imatge és diferent de la del dimecres. La gent ja n’ha après. Avui hi ha centenars de paraigües de colors, cadires de càmping, que dedica el temps a llegir, conèixer-se o jugar a cartes, i molts més religiosos mes que el dia abans. El sol dificulta la visió directa de la xemeneia.
Cinc estudiants espanyols d’entre 20 i 21 anys, que estan fent l’Erasmus a Venècia, es fan selfies. Són David Troya, Adrian Herranz, Alba Novillo, Lucía Ferrón, Pablo Sánchez. La Lucía ha anat molts anys de vacances a València, i està contenta de poder dir unes paraules en català per Catalunya Religió. Dimecres al vespre van decidir venir a la plaça de Sant Pere des de la universitat de Venècia, i després de 8 hores de viatge han arribat. Expliquen que quan surti la fumata blanca ho celebraran amb una cançó de Hakuna que es diu Huracán.
I així, entre corredisses, pancartes, càntics, pizzes i periodistes, s’acaba un d’aquells dies que, fins i tot abans de viure’l, ja se sap que serà històric. Roma es llevarà amb un nou bisbe, una nova etapa per estrenar i un bon grapat de preguntes encara sense resposta.
Temàtica
Tags
Grups
