No es pot estar o a favor o en contra de la immigració. Seria tan estúpid com estar a favor del bon temps o de les marees. El fenomen de la immigració és ancestral i encara existirà mentre els homes i dones del planeta Terra no arribem a un consens generós o a un ordre mundial terrorífic que ens impedeixi la mobilitat. Necessitem immigrants per treballar, i venen perquè tenim feina a oferir. Si no tinguéssim feina per ells, no vindrien. No ens fem els il·lusos. Quan hi ha oportunitats de treballar, hi ha immigració. Un altra cosa són els refugiats. Però si tenim immigració a Catalunya és perquè tenim necessitat d’ells. Això d’entrada.
El problema no és la immigració, si no la desorganització en l’arribada dels immigrants
Parlem ara, molt breument, del fals problema de la immigració. El problema no és la immigració, si no la desorganització en l’arribada dels immigrants. La immigració o serà legal, o sí que és un problema en molts sentits. Però hem de diferenciar aquest problema de l’ús mediàtic i ideològic de la immigració que en fa l’extrema dreta. Volen vendre la idea que es pot limitar la immigració i fan servir un lema que ja feia servir la dreta de sempre espanyola fa molts anys “España para los españoles”. Busquen vots amb arguments fal·laços però que són reals. Perquè és cert: si no organitzem bé l’arribada dels immigrants, aquests acaben fent guetos, utilitzant circuits de supervivència pel seu compte i en alguns casos delinquint.
Agafem l’exemple dels “400 sense sostre de Badalona”. El què ens hem de preguntar és quines coses no funcionen en la gestió pública que, amb tots els recursos que avui en dia es destinen a qüestions socials, ens trobem amb el problema dels 400 sense sostre de Badalona. Però anem pas a pas.
cal diferenciar els problemes d’okupació il·legal, amb els d'okupació per necessitat
En primer lloc, els 400 de Badalona no eren un problema d’okupació de màfies, ni d'okupes ideològics: era un problema de sense sostres. De gent que no té on dormir i s’ajunten a un lloc. Per tant, cal diferenciar els problemes d’okupació il·legal, amb els d'okupació per necessitat. En segon lloc, cal preguntar-se el següent: què s’ha escapat a la xarxa de protecció social per acabar amb 400 persones sense sostre organitzant una okupació forçada? Com hem arribat a aquesta situació? Què ha fallat? Per què no s’ha intervingut abans? Aquesta és la pregunta que s’han de fer les institucions competents en la matèria: municipis, generalitat, o Estat. Ho han d’encarar i resoldre. Si tenim les competències a Catalunya, les hem d’exercir bé. Si hem aconseguit tenir una de les millors sanitats públiques del planeta, i uns serveis d’emergència extraordinaris, hem de poder fer el mateix amb les assistències socials.
En tercer lloc, els “400 de Badalona” sempre existiran. No podem regular el flux migratori sense tenir sense sostres. Però podem posar els mitjans per evitar les situacions límits com les viscudes a Badalona. Hem de partir de la base que sempre existiran i que, per tant, cal atacar el problema des de les institucions competents i fer-hi front. Per fer que en lloc de 400 siguin 40, i així fins que no en quedi cap.
Deixo doncs apuntades dues idees: si tenim immigració és perquè la necessitem i si no organitzem bé la seva acollida, els problemes seran enormes, i tindrem uns “4000 de Badalona”. Mentrestant, l’extrema dreta ens vol empantanegats, amb discursos “bonistes” que no ajuden a resoldre el problema. Fem bé la feina, que ja hem demostrat que en sabem, i ara és del tot imprescindible. Així convertirem als immigrants en bons catalans, com ho han sigut molts dels nostres pares, avis o besavis.
Això ens enriquirà com a país, en tots els aspectes. I ens farà millors persones, com sempre passa quan fem bé les coses.
