Paraules des del silenci
Pestanyes primàries
Visc en una contínua paradoxa: tinc la certesa que un silenci val més que mil paraules i al mateix temps el convenciment que la paraula és necessària per vehicular l’experiència i, en el temps que vivim, imprescindible, per crear pensament nou. Em sento urgida a comunicar i al mateix temps em sento cridada, cada cop més, al silenci. No puc viure sense escriure i en canvi cada cop escric menys, o de forma més breu. Aquest bloc és, doncs, per a mi, una experiència agosarada, un espai on poder compartir les paraules que neixen des del silenci.