Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Dimarts dia 18 de maig, a la casa d’espiritualitat Sant Felip Neri de Barcelona, va tenir lloc una taula rodona sobre diferents experiències de meditació. La convocatòria es va fer arran de la visita de Laurence Freeman, osb, director de la Comunitat Mundial per a la Meditació Cristiana. Amb ell hi vam participar:  Berta Meneses, Xavier Melloni, Jordi Martí i jo mateixa. Us podré fer un resum de les seves paraules gràcies a les anotacions que una persona del públic em va fer arribar.

Laurence Freeman: «La meditació essencialment ens obre al gran misteri i el misteri cal experienciar-lo, més que parlar-lo. Cada cop més els cristians s’adonen que la dimensió contemplativa és essencial. Sembla que hem passat molt de temps mirant a través de la lògica, però realment no podem conèixer Déu només pel pensament. Sant Agustí ja va dir que si podem entendre Déu amb el pensament, llavors ja no és Déu. Ens cal doncs una aproximació apofàtica —no coneixement, no dualitat.

La meditació ens uneix, ens fa sentir comunitat. L’església del futur serà contemplativa, oberta al diàleg amb altres religions i amb una laïcitat madura».

Berta Meneses: «No hi ha un zen cristià, sinó zen en un context cristià. El zen és un camí, una forma de veure la realitat, de viure, però amb una pràctica concreta de meditació que implica uns elements externs: postura, respiració conscient. Aquesta pràctica ens porta a experimentar l’essència de la nostra naturalesa, l'ésser essencial o diví que és en nosaltres; també ens porta a un misteri: la no dualitat en interrelació; també això és cos místic. El llenguatge zen i el llenguatge cristià són diferents, però no excloents, sinó que es fecunden mútuament».

Xavier Melloni: «La tradició jesuítica és katafàtica —"segons la paraula"—, però els Exercicis acaben en una “contemplació per assolir l’amor”, que deixa en el llindar de la via apofàtica -"més enllà de la paraula"-. És el llindar de la no dualitat i es descriu com un camí sense fer. La sensació és que a Orient comencen on nosaltres acabem. Només alguns mestres cristians occidentals han travessat el llindar de la contemplació; però ho atribuïm a la gràcia, sense que es defineixi la pràctica per arribar a tenir aquesta experiència. En canvi a Orient sí que es donen pautes per arribar a posar-se en situació de fer aquesta experiència no dual. Estem en un moment de síntesi i no de barreges. Des de Manresa també s'està intentant fer aquesta síntesi. Estem en camí, acceptant el risc i buscant mitjans com aquesta mateixa taula rodona».

La nostra experiència de meditació amb joves va cloure les intervencions:  «La nostra intenció era crear un espai d’acollida que s’adeqüés al moment que estem vivint. A través de la meditació, la persona s’acosta al propi coneixement, s’obre a una altra Realitat, i això la porta a una transformació interior, a una nova forma de percebre, de relacionar-se i de viure. Creiem que la meditació és necessària per tranquil·litzar la ment, però creiem també que és un camí per trobar-se un mateix, per descentrar-se i donar-se la possibilitat de trobar l’Altre i els altres».

Va ser una taula rodona d’experiències agosarades. Una mostra d’un caminar per on no no hi ha més camins que els del cor.