Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

A l’època moderna era molt corrent, entre les mares de les classes governants, escriure instruccions als fills barons quan aquests encetaven el que podríem anomenar la vida pública. Així ho fa Estefania de Requesens, l’any 1546, quan el seu fill Lluís, amb dinou  anys, viatja a Flandes. En aquestes recomanacions, l’exhorta a mantenir una bona conducta, que s’ocupi en entreteniments honestos, que vagi amb bones companyies, que actuï rectament i amb saviesa i que segueixi «el buen exemplo que vuestro padre os dió». 
 
 
Considero aquestes instruccions maternes una pràctica entranyable, que avui vull rescatar del passat amb afany d’emular-la, potser perquè la mainada comença a independitzar-se, i a més de carregar-la de “tupers” amb els seus plats preferits —amb el convenciment que mai més no els tornarà a tastar com jo els cuinava—, m’agradaria poder-li dir: 
 
 
«Fill, filla meva, inventa la teva història. No et cansis mai d’inventar, de crear, de fer nova la vida cada dia.
Si t’equivoques, redreça el rumb. Cerca dins teu les possibilitats infinites que tens, que siguin elles les que t’empenyin i et guiïn. 
Que ni la rutina ni la por et tanquin en una gàbia on tot sembla fàcil menys oblidar per què has nascut.
Aprèn a discernir el que és imprescindible del que és important, allò que et dóna vida d’allò que és camí de mort,  i mai no renunciïs a res que per a tu sigui imprescindible.
No t’aturis mai, no deixis de créixer. Tot és possible si forma part del teu desig.  
No et creguis res del que et diuen: el cant de les sirenes només porta a no-llocs on trobar-se es fa difícil. Vés sempre al teu encalç, no et deixis mai de petja, sense tu et perdràs.
I estima; estima sense cansar-te, sense doblegar-te, sense renunciar-te.
Sigues el cor de Déu i que el seu amor t’acompanyi. 
I, si et vaga,  recorda’t de mi».  

 

En viu