×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Fa temps que no llegeixo literatura de ficció, molt de temps, potser des que vaig descobrir que entre la ficció i la realitat no hi ha massa diferència, que sovint la realitat ratlla la ficció, i la ficció copia la realitat. La darrera novel·la escrita que vaig llegir va ser Les veus del Pamano, que em va encantar, potser perquè, per desgràcia, la ficció copiava la realitat, en aquest cas la de la nostra postguerra. De novel·les orals, en canvi, n’escolto tot sovint, i puc assegurar que la realitat supera en molts casos la ficció.
 
Divendres, de bon matí, vaig tornar de Sevilla amb l’AVE, còmodament asseguda i amb cinc hores pel davant sense res a fer. Per casualitat, em va caure a les mans un llibre ben curiós, no puc dir que sigui ben bé una novel·la —tot i que la presenten com a tal—, perquè es tracta d’un seguit de correus electrònics: Contra el vent del nord de Daniel Glattauer (La campana). Dues-centes trenta-vuit pàgines que vaig llegir de bursada. La segona part: Cada set onades, me la vaig anar a comprar aquella mateixa tarda.
 
Haig de reconèixer que aquests llibres m’han enganxat perquè la lectura dels correus electrònics és àgil i lleugera i en pocs minuts es poden dir —o no dir— coses cabdals o banals. Vull fer un parell de reflexions que m’han suscitat aquests originals i deliciosos diàlegs amorosos. La primera: l’escriptura electrònica és ràpida i, en general, poc reflexiva,  està lluny de la pausada escriptura a mà que desplega el pensament al ritme de la cal·ligrafia.
 
La segona: els correus, els faceboks, les piulades, fins i tots els SMS aconsegueixen fer-nos creure que no estem mai sols, ens permeten viure entre la ficció i la realitat i fan de la nostra vida un aparador bonic on els altres s’emmirallen, on els podem fer creure qui no som o qui voldríem ser: «Emmi, ets la il·lusió de la perfecció».  Als protagonistes els fa por trobar-se cara a cara per no trencar l’encanteri virtual. La vida queda tancada entre les parets de l’ordinador per por que la realitat no superi la ficció de les paraules.