Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Un amic terapeuta em comentava fa temps que si la mare no trenca el cordó amb el fill/filla adult, ell mai no ho farà de debò. Te tota la raó. El nadó neix amb la impossibilitat física de trencar per si mateix el cordó umbilical, i si no ho fa quan és adult s’enquista emocionalment i no deixa mai de dependre. Som els pares qui, amb energia, no exempta de dolor, hem de ser capaços de trencar el subtil cordó que ens uneix i que no ens deixa créixer.  És una mostra de generositat extrema, d’amor humà tensat fins al límit.
 
Em vénen a la memòria un parell de frases que en el seu moment em van impactar. La primera la diu un personatge de la darrera obra de la companyia «T de teatre», una jove que recrimina el seu pare perquè s’entesta a unir-se al seu grup d’amics del Facebook: «No et necessito. Necessito saber que hi ets, però ja no et necessito». La segona és d’un llibre de Marysia de Yepes, Amaneció de noche (Edibesa, 2008): «Ellos van por su camino y tú ya no existes porque no estás en su deseo, en su camino actual». I ja posats a ser més primaris, visualitzo l’escena d’una mare, de qualsevol espècie d’animal mamífer, desmamant la cria amb guitzes dissuasòries.
 
Trencar el cordó comporta un dol inevitable, és una petita mort a un mateix i a l’afany de possessió que ens devora. Vol dir assumir que ja no estàs en el seu camí, que has passat de menjar-te el pa sencer a recollir-ne les engrunes, que ja no ets imprescindible, que ja no necessita la teva protecció… Trencar el cordó és indispensable perquè el fill/filla pugui créixer diferent de tu. Si se sent reconegut en la seva originalitat, aleshores és capaç de mostrar-se tal com és realment, de mantenir amb tu una nova relació des de l’adultesa. Trencar el cordó vol dir reconèixer al fill amb tota la seva capacitat de ser qui vol ser, de ser qui és. Amb el mutu reconeixement, l’amor flueix sense entrebancs. 

Déu ens estima sense posseir-nos perquè reconeix la nostra originalitat i la nostra profunda llibertat. Estimar així és l’aprenentatge de tota una vida. És cert que la dependèndencia adorm el dolor,  però gangrena les relacions, i la llibertat, en canvi,  ens aboca a la falda tota mena de sorpreses.