El jesuïta Henri Boulad ara aixeca la veu demanant que se sostingui el procés democràtic obert a Egipte. Aquest jesuïta egipci ja va tenir un gran ressò per la carta publicada el 2009 sobre els mals de l’Església catòlica i que va circular per tot el món. Ara, en una carta publicada a l'agost, denuncia el resultat “catastròfic” del govern dels Germans Musulmans i les persecucions dels cristians.
Pobres Germans Musulmans perseguits!...
Henri Boulad, SJ
El Caire, 17 agost 2013
Tot Occident està indignat, ofès, escandalitzat perquè l'exèrcit egipci s’ha atrevit a desallotjar els Germans musulmans dels dos bastions de Rabia i de Nahda on s'havien atrinxerat després de diverses setmanes. Resultat: més de sis-cents morts d’ambdues bandes.
Immediatament, els mitjans de comunicació ben intencionats han aixecat una veu d'indignació i exigeixen que el Consell de Seguretat i les organitzacions internacionals de drets humans condemnin amb la major fermesa aquest assalt salvatge.
Pobres Germans Musulmans víctimes de la violència! Aquests dòcils xaiets, ben coneguts per la seva dolçor i innocència, estan essent subjectes de procediments inacceptables. Cal defensar-los dels llops devoradors de l'exèrcit egipci i la policia. Els EUA, Gran Bretanya, França, Alemanya, Turquia, l'ONU... s'aixequen com un sol home per denunciar-ne la injustícia, defensar aquests innocents i conviden el món a volar al seu rescat. Els mitjans de comunicació internacionals despleguen les seves plomes per combatre els culpables.
Aquesta protesta per reclamar i proclamar el dret de tots els ciutadans a manifestar-se "pacíficament" té quelcom de tragicòmic. Però passem als fets:
- La mesquita de Rabaa, on els Germans estaven tancats, era un polvorí on hi descobrim un arsenal de guerra increïble. Cap denúncia d'Occident.
- Durant setmanes, les milícies del Germans, armats fins a les dents, sembren el terror en el conjunt de la població d’Egipte: homicidis, segrestos, segrestos per demanar rescat, rapte i violació de nenes casades a la força amb musulmans. Cap reacció d'Occident.
- Més d'una vintena de seus policials incendiades i saquejades: més d’una cinquantena de policies i oficials massacrats i torturats de la manera més salvatge. Silenci d'Occident.
- Els mausoleus sufís destruïts i famílies xiïtes massacrades no aixequen cap reacció internacional.
- Una cinquantena d’esglésies, escoles i institucions cristianes cremades en un sol dia, el 14 d'agost. Cap protesta d'Occident.
- Sacerdots i cristians atacats i assassinats –incloent-hi nens– simplement perquè són cristians. Cap denúncia occidental, que seria acusada d’“islamofòbia", que avui dia és el crim dels crims.
- Prop de 1.500 persones massacrades per les milícies de Morsi durant el seu any de regnat. Silenci dels mitjans.
- Acords secrets de Morsi per vendre Egipte als seus veïns, peça per peça: 40% del Sinaí a Hamas i els palestins, Nubia a Omar Al-Bashir, i la part occidental del territori a Líbia... Tot això és pa beneït per Occident, ja que és la seva obra...
Quan finalment Egipte decideix reaccionar i posar una mica d'ordre a casa... Occident crida pel que entén com a persecució, injustícia, escàndol.
No és cap secret per a ningú que les eleccions presidencials van ser una gran farsa i l’escrutini un enorme frau. No obstant això, els mitjans de comunicació segueixen afirmant que Morsi ha estat el primer president en la història d'Egipte elegit “democràticament", i que aquesta és la seva “legitimitat”.
El poble egipci, que en sembla responsable, va com a mínim deixar-lo fer la seva mentre pensava: vegem què fa. El resultat va ser tan catastròfic –la inseguretat, l'atur, la inflació, l'escassetat de pa i de benzina, economia en caiguda lliure, turisme agònic...– que el conjunt de la població, després d'un any, va demanar la marxa de Morsi.
En menys de dos mesos, el moviment "Tamarrod" reunia més de 22 milions de signatures exigint-ne la seva sortida. En va! Davant la seva obstinació, desenes de milions d'egipcis –dels quals una majoria eren gent senzilla que havien estat els seus antics partidaris– van envair els carrers de les principals ciutats per exigir-ne la seva sortida. No obstant, tot això, en va!
L'exèrcit –fins aleshores neutral– decideix intervenir per donar suport al poble i apartar l’indesitjable, sota arrest domiciliari. Després de llargues hores d'interrogatori, n’obtenen revelacions d'excepcional gravetat que comprometen tant els Germans Musulmans com un cert nombre de països estrangers.
Davant la presa de control de l'exèrcit, Occident immediatament crida "cop d'estat". Si el "cop d'estat" ha existit aquest ha estat popular i no militar i l’exèrcit no ha fet altra cosa que obeir la voluntat del poble. Aquest últim, exasperat per un president que l’ha enganyat, estafat, abusat, ha reaccionat, per tant, per sobreviure, i n’ha exigit la seva destitució.
Un petit relat molt sucós il·lustra bé això que us explico. Algú compra una llauna al mercat i, quan l’obre, està podrida. Què farem? Ens la menjarem o la llençarem? La llençarem, sens dubte. És una mica el que ha fet el poble egipci al qual Morsi i els Germans havien promès el bo i millor. Una vegada que la llauna ha estat oberta, s’han adonat que l’interior estava podrit. Per això la seva reacció de rebuig.
Després de l'exclusió de Morsi, l'exèrcit encara ha volgut associar els Germans musulmans al nou govern, oferint fer equip amb altres tendències. S’han trobat amb una negativa obstinada i sistemàtica. Després de molts intents fallits de diàleg i negociacions amb ells, s'estableix un nou govern provisional. Els Germans musulmans van decidir "passar a la clandestinitat" i estendre el terror i en això s’han ensortit. No obstant, aquesta estratègia no ha fet sinó augmentar la seva impopularitat i avui podem dir que el poble egipci els odia i els detesta. Equipats amb les armes més sofisticades, s'organitzen arreu per cremar, atacar, matar, destruir...
Aleshores, l'exèrcit ha declarat l'estat d'emergència i ha imposat un toc de queda des del vespre fins a la matinada. Però els Germans musulmans se senten exempts d’obeir-lo. Ahir a la nit, 16 d'agost, des de la meva habitació, molt a prop de l'avinguda i la plaça de Ramsés, plenes de la seva milícia, he sentit explosions, trets i foc de metralladora dels carrers circumdants.
Després de diverses advertències als joves de tornar a casa, l'exèrcit ha decidit enviar els seus tancs per fer complir el toc de queda. Davant els probables danys, el benintencionat Occident criminalitzarà aleshores l'exèrcit d’haver tingut la barra d'atacar els manifestants “pacífics”...
Però, a qui volen enganyar?...
(Traducció al català de Josep Maria Carbonell)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.