Vés al contingut

Amb esperit missioner. Em faig aquest reflexió, mentre llegeixo en uns dies de descans el llibre del pare Carlos Sánchez (del CESC de Vic) sobre les missions del pare Claret durant la meitat del segle XIX.

He llegit l’Autobiografia del pare Claret i sé que es va passar una colla d’anys predicant pels nostres pobles, despertant consciències i sembrant amb molt d’encert la Paraula de Déu, però aquest llibre m’ha fet prendre més consciència que no li va ser gens fàcil, donada les circumstàncies polítiques del moment.

Claret, però, mai no es va fer enrere, el seu esperit missioners l’empenyia a fer la seva tasca amb força i energia. Amb un esperit evangèlic envejable i amb una força interior que el feia excepcional. Observava als sacerdots del seu entorn i amb ells tenia converses, presentava el seu pla, o bé escoltava el pla d’altres, per veure si seria bo un projecte missioner. Amb altres religiosos de la seva època també en va rebre orientació i estil de fer les seves predicacions, fos en missions populars, fos en predicacions, que només canviaven el nom però també eren missions.

Vençudes moltes pegues, va aconseguir portar endavant el seu somni i un dia de juliol, festa del Carme de l’any 1849, inicia allò que per a ell va ser una gran obra. La Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria, anomenats ara Claretians. Així ho va dir ell aquell dia, “avui comença una gran obra”. Convençut com ell estava de l’empresa que estava iniciant ell amb cinc sacerdots més, que definia com a models d’esperit evangèlic, vistosos i ples de zel per les ànimes.

Ara en els primers 20 anys del segle XXI, nosaltres els Missioners Claretians, unim persones i esforços per ser més eficaços en el nostre treball missioner a Europa.

Serem els de Catalunya, Euskal Herria, França i Itàlia, parlarem les llengües de cada país, cosa no fàcil, però sobretot tindrem un llenguatge comú que és l’evangelització. Com? Amb el nostre estil, amb tots els mitjans possibles. El horitzons s’han eixamplat, i s’han unit uns cors que bateguen amb la mateixa vocació, els mateixos ideals i les mateixes il·lusions. A poc a poc, anirem sentit que aquest projecte serà cosa de tots i amb tots els que hi som i els que vindran, caminarem endavant vencent barreres i obrint nous camins.

A Claret no el van aturar les envestides dels qui no volien que s’escampés la Paraula, ell mateix deia: “Encara que m’esperessin amb un punyal a la mà, jo pujaria a la trona a predicar”. Estava disposat a tot fins a donar la pròpia vida. Davant d’aquest exemple de Claret, no ens farem pas enrere, les pegues no són pas les mateixes, però no sé si són pitjors, el nostre món necessita de persones agosarades i arriscades, que res ni ningú ens farà marxa enrere, i portarem en aquest món la llum que Claret tant lluitava: la llum de l’Evangeli.

Reconeixem les nostres limitacions humanes, molts d’uns quants anys i força madurs, potser massa anys per una lluita difícil, però també tenim la fermesa del cor i l’energia de l’Esperit que ens ha omplert durant tota la nostra vida. A més comptem també amb elements joves, germans missioners, que seran també un punt ferm de recolzament i d’iniciatives. Tots junts, d’una banda i altra, com un sol cor, caminem amb esperit missioner, que és el nostre carisma, do de Déu per portar a terme el seu pla de redempció. La província de Sant Pau comença a caminar, ho fa amb un ampli equip de missioners i laics que ens acompanyen, no tinguem por i confiem amb el Cor de la bona Mare de Natzaret que va donar-nos el seu Fill com a Mestre i Senyor.

Joan Font, cmf

Institucions

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.