Vés al contingut

(Maria Valencia / Fundació Pere Tarrés) “La mirada és el reflex de l’ànima”. Aquesta és una frase que pren major significat encara quan parlem de la mirada de la infància. La mirada d’un infant és quelcom incomparable, és quelcom que desvetlla una autèntica sensació de transparència. En els ulls d’un nen o una nena és molt fàcil percebre la il·lusió, l’alegria, els nervis, la por, la tristor,...

Aquest divendres celebrem el Dia Universal dels Drets dels Infants, un gran dia en el que commemorem la Convenció dels Drets dels Infants del 1989, un gran propòsit dels adults fonamentat en el cuidar i fer feliços als més menuts, però un propòsit que te tant d’humà com d’imperfecte i inacabat, doncs són masses encara els nens que veuen vulnerats aquests drets al món.

Caminant una nit per París no sembla estrany trobar una família sencera al Pont Neuf dormint sota unes senzilles mantes enmig de la humitat de la nit i el Sena. És inevitable mirar la cara de desesperació dels pares per a detectar la incomprensió en la mirada dels infants.

Descobrint el continent africà, un coneix la seva gent… persones amb mirades immenses, profundes i acollidores; persones humils, senzilles i lluitadores; persones immerses en unes dificultats quotidianes davant les que anteposen l’esforç, el somriure i les ganes de viure… Situacions d’aquelles que no et deixen indiferent, d’aquelles que et remouen per dins i et recorden el món en el que vivim en el que som capaços d’oblidar amb facilitat a aquells que són germans nostres. Nens que caminen hores per la carretera per a arribar a l’escola, dones que treballen de sol a sol venent per uns quants “chelins” unes bananes o roba de segona mà, famílies que viuen en una cabana de fang i palla on poden dormir 5,6 o més sobre una mena de llit dur de pell de vaca, homes que van al camp i pasturen totes les hores del dia i que canvien una vaca cansada per una cabra esquifida… Cap a on miren aquells ulls profunds dels infants?... mirades en les que ressona un batec intens de vida i estima.

Fa mesos que els mitjans de comunicació ens ofereixen imatges de milers de persones a Síria en una situació de bloqueig i duresa global, persones que han de deixar la seva vida, els seus records, tot,... en la majoria dels casos per a salvar la seva vida i la dels seus. Entre aquestes persones trobem els infants i les seves mirades plenes de por, dolor i pèrdua.

I potser al nostre país no canviem cabres per vaques, ni trobem infants als ponts (sí trobem adults vivint sota els ponts), però encara parlem d’uns índexs massa elevats, gairebé imperdonables com a societat, de pobresa en la infància. No es tracta només d’una pobresa material, sinó que parlem de nens i nenes que es troben enmig d’una gran fragilitat social, en contextos desestructurats, convulsionats per les dificultats familiars,... Parlem d’infants que no poden mirar amb la mirada que la dignitat hauria de garantir, amb limitacions en l’alimentació, la higiene i els espais de socialització; amb mancances en els espais personals i els elements de seguretat humana; amb dificultats en el rendiment acadèmic com a instrument per a l'accés a moltes de les dimensions de la vida, en una aproximació imparable a la situació de fracàs escolar, no per les seves capacitats cognitives, sinó per la seva vulnerabilitat emocional.

És evident que esdevenen totes aquestes situacions en el nostre context, en el més llunyà i el més proper, fent necessària la intervenció i l’acompanyament per a garantir la vida, el creixement i el desenvolupament, doncs en el seu incompliment estem desatenent els drets fonamentals de la infància, generant mirades de frustració, tristor i duresa.

Per aquest motiu, des de la Fundació Pere Tarrés volem seguir treballant pels espais educatius i socials de qualitat com a oportunitat de vida i creixement per als infants, adolescents i joves,... espais per a acompanyar-los en el seu creixement integral, atenent la dimensió social, emocional, cognitiva o espiritual. Volem seguir caminant en defensa d'aquests drets de la infància que avui celebrem, especialment per a aquells nens i nenes que encara ara veuen els seus drets vulnerats arreu del món.

Maria València. Presidenta de Didania i Relacions Externes de la Fundació Pere Tarrés.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.